Cases otomanes a Rosetta

Rosetta, Rashid per als rabs, era el port més important d'Egipte. Per això era famós, abans que un soldat francès trobàs la pedra que, un cop interpretada per Champollion, desxifrà els secrets dels jeroglífics faraònics. Traspassada la importància portuària a Alexandria, actualment és un calmat oasi marítim que val la pena visitar. La seva bellesa és la vida mateixa, la gent del carrer i els mercats; el treball artesà i l'oració a les mesquites. Visitar Rosetta és entrar dins la vida. El Nil ha arribat al final, es fon amb la Mediterrània i desapareix. Els pescadors estenen el peix al sol, el posen un vora l'altre com si fossin pals d'un principi o aprenentatge d'escriptura. Són com ratlles vermelloses sobre l'arena de l'oasi. També hi ha els homes que treballen les fulles de palmera, que dóna per a fer mobles, senalles, capells i una llarga llista d'estris que la tradició i la necessitat ha sabut mantenir. A hores d'ara, immers dins l'activitat de l'oasi, la famosa pedra queda lluny. Com sempre, els ocupants feren matx. La terra creadora que la guardà tants d'anys només se'n mereix una còpia. Rosetta, Rashid, meravellós oasi sense quasi visitants forasters. Els dàtils de diversos colors, el mango fet suc i beguda deliciosa, tot du a passejar pels carrers amb la mirada oberta al cent per cent. És llavors quan, inesperadament, el visitant topa amb la façana de fusta i maó d'una casa que es manté contra el temps i contra tot. Una, dues, tres... Són cases grans, plenes de finestres enreixades, gelosies i portes; construccions otomanes fetes cap al 1600. I la gent local quasi no en fa cas, d'aquestes coses; però hi conviu. Perquè la seva vida, tot i semblar molt antiga, és ben actual. Ells, els habitants, no formen part de cap museu ni de cap reserva. Són vida de la vida. Les cases, l'arquitectura de les belles cases otomanes de Rosetta, són una joia clavada enmig del viure en moviment de l'oasi marítim.