Mossèn Antoni Maria Alcover enllesteix la rondalla Es nas de dos
pams i hi posa la data, a Ciutat de Mallorca. El personatge
d'aquesta narració popular ens podria recordar, encara que
llunyanament, Cyrano de Bergerac, també afavorit per un òrgan de
l'olfacte de mida considerable. Es tracta en aquest cas d'una
conegudíssima comèdia heroica en cinc actes d'Edmund Rostand
(1897), de la qual han dit que la seva interessant intriga i la
seva encisadora versificació són les causes de la seva fama.
Tanmateix existí un autèntic Cyrano de Bergerac.
Efectivament, Savinià Cyrano de Bergerac, escriptor francès,
nascut a París, que com diuen els crítics, es distingiren les seves
obres per una mescla de llibertinatge i amanerament burlesc, molt
del seu temps (1619-1655). Es nas de dos pams, explica Alcover a
peu de pàgina, «la me contà En Toniet Sanxo, de Son Servera, com
anava a primeres lletres; avui és el M.I. Senyor D. Antoni Sanxo,
Canonge Magistral de Mallorca».
L'aventura d'aquest Joan, Nas de Dos Pams, pescador de canya, no
pot tenir gags més ocurrents...
«Se'n va un dia a pescar, i tot lo sant dia està qui està amb sa
canyeta capficada a sa pesquera, sense veure ni un trist
llambre...». I és que rere l'humor i molts de cops la Mallorca
idíl·lica que mostren les rondalles, amb reis i prínceps generosos
o cruels, savis patriarques i valents pagesos, hi ha la fam. La fam
immensa d'un poble condemnat al caciquisme i l'emigració. Sí. La
fam dels herois de rondalla hi és massa present per no veure-la com
una realitat-reflex. El personatge de l'hostalera ens parla tam bé
d'un altre casta d'allotjaments igualment associats a la misèria...
«Com s'hostalera el meu veu amb aquella grandiosa pinya, poreu fer
comptes quins ulls degué badar i si n'hi degueren venir de ganes
d'esplugar-lo per ben aclarir es misteri d'aquell nas tan
disforjo...».
I quan el nostre heroi aconsegueix de posseir un fabiolet màgic
que el fa invencible, ja no és pescador de canya sinó un lluitador
digne d'estar entre aquells mosqueters d'Alexandre Dumas...
«En Joan, en lloc de fugir, s'asseu en terra; i com se veu tot
s'exèrcit contrari davant, se treu es fabiolet i ja és partit 'ti
"tu"ti! 'ti"tu"ti! I heu de pensar i creure i creure i pensar que,
cop en sec, infanteria, cavalleria i artilleria rompen amb un ball
rabiós de tot, i tots es soldats i tots es Majors i es General de
mar i terra es primer de tots, bots i xecalines i cabrioles! i
cabrioles, xecalines i bots! I cames a l'aire! I revolts i
enfuites! I es soldats de cavall hagueren d'abandonar es cavalls
perquè tots s'empinaven i tot eren alçades de cul! I ets artillers
hagueren d'abandonar es bestiar perquè no hi havia qui els
subjectàs, i més amb sa ballera que tots ets soldats havien
aferrada!».
"I ¿què me faràs? diu En Juan.
"Vos donaré un do! diu es peixet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.