Mostrar el llombrígol (1946)

Apareixen a les platges de la Costa Brava i la Riviera (Cannes, Mònaco, Sant Remo...) els primers bikinis, banyadors femenins que es componen de dues peces de mida molt reduïda. Ja no es pot parlar de vestit de banys i el Govern espanyol, donant suport a l'Església, el prohibeix dins el seu territori. El bikini pren el seu nom de l'atoló o illot volcànic del Pacífic, a la Micronèsia, al nord de les illes Marshall i que ha estat el teatre d'experiments de bombes atòmiques, un cop desocupat pels seus pobladors. El 1974 grups de nadius tornaran a habitar-la, ja desaparegut, segons sembla, el perill de radioactivitat. Pel que fa al banyador, és tot un símbol de després de la guerra, com ja ho va ser la falda curta en els feliços 20. La supervivència humana es venja de l'horror bèl·lic amb un toquet de frivolitat, en aquest cas, que la dona, especialment si és jove i atractiva, pugui mostrar la panxa i el llombrígol, sota el sol i sobre les sorres, com la cosa més natural. Mostrar les cames, les cuixes, la panxa... Els puritans i moralistes es duien les mans al cap però tanmateix la moda comandava. En realitat el que dissenyà el famós banyador no va fer cap ou de dos vermells. Ja s'havia inventat, el bikini, encara que tingués un altre nom, en el temps de la Roma imperial, figurant a les pintures murals de Pompeia. Sigui com sigui, això que una dona maca mostràs el llombrígol no podia ser, en aquells dies, sobretot, sinó suggerent i captivador, tot omplint d'il·lusions i cabòries els caps dels mascles. Diem que el llombrígol ha tingut sempre, al llarg de la història, un significat mític o si voleu, quasi màgic. Per a molts pobles de l'antiguitat, un cert indret del seu país era el centre, el llombrígol del món. Per als grecs ho era Delfos, on Apol·lo havia donat mort a la serpent Pitó. Aquesta, en realitat, era un drac femella i havia estat engendrada per la Terra. El llombrígol del monstre era una pedra en forma d'ou, i es guardà en el temple que Apol·lo va fer construir per commemorar la seva gesta. Des de llavors l'emblema de tots els temples dedicats a Apol·lo fou una pedra en forma d'ou. I fins i tot fou trobat un maquet semblant en el temple d'Apol·lo aixecat a Claros, una localitat de l'Àsia Menor. Per als budistes, el llombrígol era Budh-gaya, lloc de l'Índia on havia nascut Buda, mentre que per als egipcis ho era l'oasi de Siwa, on un melic místic servia per fer prediccions, i fou consultat pel mateix Alexandre Magne, segons versions de l'època, tal com ens explica el doctor Frederik Koning, el qual afegeix que els budistes fan servir un mètode que consisteix a observar-se el propi llombrígol, amb la qual cosa, segons aquells, resulta possible concentrar-se en problemes essencials. Quines coses! La literatura, les novel·les de François Sagan, per exemple, immortalitzaren aquells primers moments de la dolce vita a la costa mediterrània, un cop establerta la pau.