Els anglesos a l'Àfrica alemanya (1916)

Pertanyia a la nació germànica des del 1884 i en la seva costa hi havia un enclau, la costa de les Balenes, primer alemany, el 1878, i després britànic. La població era poc nombrosa, de raça cafre i hotentota. Els blancs no passaven de cinc mil. També tenia el govern del Kaiser el territori de l'Àfrica oriental, que Stanley havia recorregut el 1871-1872 però que va passar a mans alemanyes el 1885. És la zona del llac Tanganyika, intertropical, al sud-oest del llac Victòria, descobert el 1858 per Burton i Speke. Sobre la seva costa, Zanzíbar, ocupada pels alemanys el 1885 passà a mandat britànic el 1890. I encara tenia Alemanya en el continent africà el Camerun o Camarons, país muntanyós, al davant de Malabo, ex-Fernando Poo, que arriba a cims de quatre mil metres, amb una important zona costanera i que acabat el conflicte es repartirien França i Anglaterra. Tanmateix, el seu nom és degut a Verney Lovett Cameron, viatger anglès que realitzà la travessia d'Àfrica del 1873 al 1875. I quedava, encara, Togo, entre Porto-Novo i Costa d'Or, en el golf de Guinea. La disputa entre les potències colonials del moment, Anglaterra, França, Portugal, Itàlia i Alemanya, era constant. Eren com infants a l'hora de repartir-se un gran pastís. Diu el cronista que «l'explotació de les colònies fou organitzada en funció de les necessitats de les metròpolis i la seva missió fou la d'abastir de matèries primeres barates les indústries europees. A molts de llocs s'obligà els indígenes a realitzar treballs obligatoris i els impediren el desenvolupament mínim industrial. Els indígenes mancaven de drets polítics i els mètodes d'explotació foren tan brutals que contínuament originaren violentes revoltes, sempre sufocades per les autoritats. El creixement demogràfic s'estancà a les regions on l'explotació colonial era més abusiva, mentre que la majoria de la població no sortia de l'analfabetisme i de la misèria i només una reduïda élite d'africans aconseguia d'accedir a la cultura occidental... La guerra de 1914-18 dugué com a conseqüència la pèrdua de les colònies per a Alemanya, que es repartiren les potències vencedores i posteriorment, Itàlia conquerí Etiòpia. No fou sinó a partir de 1945, pels plantejaments de la política internacional, que els corrents anticolonialistes començaren a penetrar entre les masses africanes i s'obrí una nova etapa històrica del continent».