David Peña: «El flamenc sempre ha estat en evolució i el piano és tan apte com la guitarra per interpretar-lo»

El d'ahir fou el tercer dels recitals que el centre cultural ubicat a Valldemossa oferia dins del cicle dedicat a les Nits Mediterrànies, i un dels més esperats de la temporada.

Els ritmes típics del flamenc com ara la «soleá», la «bulería»... expressats amb el piano com a principal instrument i amb suport de la caixa flamenca o el pandero, afegits a una base musical de corda foren els principals estris per aconseguir una sonoritat tímbrica escollida i estudiada fins al darrer detall.

«Dorantes», com se'l coneix artísticament, considera que «la guitarra i el piano no combreguen tímbricament» i, una vegada exhaurits els recursos musicals del flamenc més pur, es fa servir el so de la corda combinat amb el piano per bestreure una nova combinació. Afirma que aquesta nova fórmula «no suposa una experiència rupturista», i fent ús d'una expressió del Caracol esmentà que «si el flamenc se sent es pot fer fins i tot amb gaites».

«A hores d'ara, encara que fer flamenc amb un piano pugui sonar una mica estrany, és un instrument tan apte com la guitarra. Passa el mateix que ocorregué quan es començà a aplicar la guitarra a aquest art: semblava que no es podrien acostumar al seu so i, per contra, ara s'ha erigit en l'instrument universal del flamenc», explicà. Convençut defensor que el flamenc sempre ha estat en fase d'evolució i experimentació, en el concert d'ahir és pogué escoltar una de les fusions més atrevides de mans de «Dorantes».

Des dels inicis de la seva carrera musical sempre ha tingut la crítica del seu costat, i al llarg dels més de seixanta minuts que es perllongà el concert l'auditori assistent pogué saber-ne el perquè.