La banda dels adormidors (1836)

TW
0

Els periòdics de França donen la veu d'alerta. Aquest estiu hi ha una autèntica onada de robatoris. I la premsa aconsella la gent de prendre mesures per tal d'evitar, en el que sigui possible, tanta delinqüència, ja sigui de nit, ja a la llum del dia. Explica els trucs de què es valen els lladres per buidar una casa...

«Hem de qualificar d'ardit l'escolar-se per una xemeneia, ocupar la cuina, envair llavors les cambres el més possible, endur-se les millors coses que un troba, i desaparèixer després pel mateix conducte? Sigui o no, aquest, un veritable ardit, aconsellam que en la construcció de les xemeneies es miri molt de quin calibre cal fer-la i quina ha de ser la disposició de les seves boques o obertures superiors...».

Però els que pinten els diaris com més perillosos són els de la «banda dels adormidors», autèntic malson dels viatgers...
«Els robatoris mitjançant vi calent continuen en el Borbonesat, la Borgonya i els voltants de Lió. La tàctica emprada pels lladres és la següent: s'acosten al viatger en el camí o en un hostal, li proposen de beure un glop per refrescar-se, i llavors li ofereixen de pagar el vi calent, que ells mateixos preparen tirant-hi una substància malèfica, en dosi suficient per fer efecte en el moment oportú. Tornen a posar-se en camí, i la víctima se sent embriagada, atordida pels vertígens, i sense forces. En arribar a una garriga o a qualsevol altre lloc que els malfactors creuen segur, li lleven tot el que porta, sense que la víctima es pugui defensar o cridar».

Aquest lladres són anomenats «endormeurs» i la policia es lamentava de no haver fet gaires progressos en la seva detenció. Però en aquests dies de juny, amb la calor de l'estiu, a París, hi ha un robatori molt particular anomenat «Vol au Bon Jour». Així, en els hostals i cases de fonda (hôtels garnis) és freqüent deixar-se el client la porta de la cambra sense tancar amb clau, per tal de no haver d'aixecar-se el matí quan criden el netejabotes o el criat que lleva la pols a la roba. D'aquest mal calculat costum se n'aprofiten els lladres. Els 'bonjouriers' o 'cambrioleurs' entren en campanya des de l'alba: pugen les escales de les cases i hostals fins que troben un pis o cambra que l'imprudent hostatjat permet que resti amb la porta mig oberta o la clau dins el pany. Aleshores el lladre entra amb tota la naturalitat del món, us saluda sota el nom de tal o qual, us dóna el bon dia, i mentre us trobau mig adormit o mig despert, que és el mateix, neteja alguna cosa...».

Ahir com avui, rates d'hotel, delinqüents que aprofiten el temps de les vacances estiuenques per visitar pisos «deshabitats», assalts a les carteres dels que van per la via pública o les sorres de la platja... Ahir com avui?