Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, conegut només en el món de
l'art i les lletres com Castelao, escriptor, polític i dibuixant,
nascut a Rianxo el 1886, havia emigrat amb son pare, essent nin
petit, a l'Argentina. Però tal dia com avui estava de retorn a la
seva Galícia nadiva. Estudiós, inquiet, anà a la universitat i es
llicencià en medicina. Una carrera de nivell superior per a
guanyar"se les garroves i poder dedicar la resta del temps a
dibuixar, escriure i procurar arranjar els mals del país. Per això
fou l'inspirador del moviment galleguista, fent en tot instant, ja
fos en la feina, el dibuix, la premsa o els llibres, campanya
contra el caciquisme i l'abandonament en què es trobava, per part
de l'Estat espanyol, el país gallec, els camperols i els homes de
mar.
Fou diputat en temps de la Segona República però a causa de la
guerra civil s'hagué d'exiliar. Anà per segona vegada a l'Argentina
que tan bé coneixia i estimava, i morí a Buenos Aires el 1950. La
seva obra literària, que podem considerar clàssica, es caracteritza
per la puresa del llenguatge i pel subtil humorisme, de vegades
carregat amb alguns trets macabres, com correspon a la situació
d'un autor que ha nascut i viu en una terra septentrional europea,
ens presenta llibres ben interessants, com Os dous de sempre que
arribà a les meves mans el 1970, quan començava a promocionar"se,
per segon cop i aprofitant la decadència de la dictadura
franquista, per part de les editorials gallegues. La narració ens
fa conèixer les aventures d'un parell d'al·lots per a sobreviure i
fugir de la misèria. L'emigració és la fórmula per aconseguir"ho i
així, només llegint els mots que encapçalen un capítol, ja veim ben
a les clares el que tot això significa: «Rañolas pasóu as
fronteiras da Hespaña e comeza a ser home» (En Ranyoles passà les
fronteres d'Espanya i començà a esser un home) i en un altre
capítol: «Pedro toma pasaxe para América nun paquete alemán». (En
Pere pren passatge per anar a Amèrica amb un vaixell alemany), és a
dir, les dues rutes migratòries per als fills de l'apòstol Sant
Jaume: França i Argentina.
«El desventurat Pere anà a embarcar"se a Vigo, amb una maleta de
cartó com a única companyona. Ni la sogra ni la dona ni els fills
li dedicaren uns mots d'acomiadament. Arribà a l'hostal a l'hora de
sopar i es dirigí al petit menjador, on un home i una dona es
menjaven un plat de carn torrada. L'hostaler li serví una sopeta de
brou i li digué a cau d'orella: S'han casat avui i vénen fugint de
la picarolada, ja que la muller és una vella. En Pere no va fer cas
de la confidència, puix li mancava molt per a menjar i molt per a
pensar. Altre cop, l'hostaler, mentre li servia un poc de
caldereta, digué en veu baixa: Abans de casar"se ja s'entenien...
En Pere continuà menjant sense decantar els ulls del plat, i
l'hostaler, portant"li una ració de carn torrada, comentà amb
maliciosa veu: Ja riureu, vós, aquesta nit, perquè dormen a la
vostra vora i la paret ho deixa passar tot. Però En Pere no estava
per aquestes verbes ni per a riure's de ningú. Ja en el llit, apagà
el llum i plorinyà com una criatura desemparada. Sanglotava
queixes, i tan absent estava d'aquell indret que no advertí el
moment del coit dels casats de fresc, ni que després hi hagué un
moment de silenci, ni que la paret deixà passar un sospir amorós i
la veu complaguda de la dona, tot dient: Ai! Quin gust dóna fer
totes aquestes coses en gràcia de Déu!.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.