Es lamentava El Diario de Palma, aquell mes de juny, dels
vaixells sollerics perduts l'hivern anterior a causa de les grans
tempestes. Dues embarcacions naufragades. Però en canvi, les
drassanes les havien substituït pel xabec Catalina, de
seixanta-dues tones i el pailebot Salvador, de quaranta-nou,
construït pel mestre Antoni Ramis per al patró Jaume Frau. Imaginem
com devia ser, però, la puixança del trànsit marítim en el port de
Sóller en aquells temps. Així se'ns parla, per exemple, de la
tartana Joven Catalina, de trenta-nou tones, el seu patró Llorenç
Roses, que feia sempre seguit viatges Sóller-Alger. Després hi
havia la polacra-goleta Paz, que era propietat de Jaume i Miquel
Castanyer, amb les seves cent quaranta-set tones i tres mil duros
de cost.
O el pailebot Concepción, de cinquanta tones, fet pel mestre
Ramon Horrach i que patronejava un tal Casasnovas. I el xabec Sant
Antoni, de quaranta-sis tones, obra de Miquel March. Era també
força popular el llaüt Hércules, de trenta-vuit tones...
Però la mar seguia cobrant víctimes. Es negà, a la boca del
port, el xabec Santiago, de seixanta tones que havia estat
construït el 1823. I una tempesta de gran violència sobre la costa
de Girona ocasionà el naufragi, al davant de Palamós, del pailebot
Los Amigos, quan n'era el seu patró Bernat Joy. La nau es destrossà
contra els esculls de la desembocadura de la riera de Sant Antoni.
Portava taronges de Santa Pola a Marsella...
Podríem seguir amb aquestes efemèrides però tal volta sigui més
literari evocar una mica de l'esperit d'aquella gent marinera
nostra, tan arriscada, tan aventurera i ens pot ajudar a fer-ho,
entre molts altres, Benito Pérez Galdós, quan ens descriu com era
la vida dels infants, futurs tripulants i patrons, a un port de
mar.
«Dirigint la mirada vers el que fou... el quadre de les coses
passades, en veig jugant a la Caleta amb altres nins de la meva
edat més o menys. Allò era per a mi la vida sencera; encara més, la
vida normal de la nostra privilegiada espècie... doncs en la meva
infantil innocència i desconeixement del món jo em pensava que
l'home havia estat criat per a la mar, havent-li donat la
Providència, com a suprem exercici del seu cos, la natació, i com a
constant ús del seu esperit el cercar i agafar crancs... Volent
imitar les grans coses dels homes, els al·lots fèiem també les
nostres esquadres, amb petites naus, rústicament tallades, a les
quals posàvem veles de paper o de drap, marinant-les amb molta
decisió i serietat a qualsevol racó d'aigua embassada...
Entre les impressions que he conservat, hi ha, molt fixat en la
meva memòria, el plaer entusiasta que em causava la vista dels
vaixells de guerra... I com que mai vaig poder satisfer la meva
curiositat, veient de prop aquelles formidables màquines, jo me les
representava d'una manera fantàstica i absurda, suposant-les plenes
de misteris...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.