La comunitat científica de les Balears coincideix a qualificar
el desxiframent del genoma humà de fita del tot històrica i, a
llarg termini, fins i tot potser revolucionària per a l'espècie
humana. Tots els consultats també coincideixen a assenyalar les
implicacions ètiques i socials que del descobriment es derivaran i,
encara que l'optimisme és general, no dubten a mostrar la seva
cautela quant a aquests darrers aspectes.
Després de fer incidència en el caire positiu de la notícia, la
catedràtica de genètica i actual consellera d'Innovació i Energia
del Govern, Misericòrdia Ramon, posà un exemple clar del que suposa
aquest descobriment presentat dilluns. «Amb ell coneixem
l'abecedari per començar a escriure les paraules. En tenim la base,
però això no significa que totes les malalties es podran curar.
D'aquí a uns anys, les primeres aplicacions del genoma seran molt
positives per fer un diagnòstic ràpid, però s'ha de ternir en
compte que diagnosticar de vegades no és sanar, després s'hi haurà
d'aplicar la pertinent teràpia gènica. Tan sols som al començament
d'una feina».
Quant a les possibles implicacions jurídiques i ètiques
derivades de la descodificació del genoma humà, Ramon avançà el
primer problema en la lluita de les empreses farmacèutiques per
patentar petits fragments del genoma per investigar possibles
fàrmacs.
Pepe Castro, homòleg de Ramon, posà en relleu el seu orgull per
la comunitat científica en general i destacà el genoma humà com una
assignatura pendent per a l'espècie humana. «Som al principi de la
investigació. El que comença ara és fonamental. S'ha de tenir en
compte que no la totalitat de gens tenen la mateixa importància
vital. El més destacat del descobriment és que obre una porta
important per a la supervivència de l'espècie i millorar la seva
qualitat de vida evitant patiments».
El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UIB,
Andreu Palou destacà que «aquest esdeveniment suposarà un canvi en
la manera d'entendre moltes de les coses del dia a dia. Suposarà
poder disposar d'una informació que mai no s'ha tingut en compte a
l'hora de tractar malalties codificades en gens».
Pel que fa a Eduardo Petitpierrre, també catedràtic de Genètica,
centrà el tema en les aplicacions futures que se'n puguin derivar.
«En el cas d'una malaltia en la qual tan sols es vegi implicat un
gen, previsiblement en un període de 20 a 25 anys es podrà curar.
Ara bé, en aquelles en què hi ha diferents parells de gens ja serà
més difícil esbrinar-ne la solució. Els defectes o malformacions
genètiques previsiblement seran un dels aspectes que més prest
tenguin tractament, sempre, és clar, estudiant cada cas concret de
manera molt particular. De tota manera, s'ha de tenir present que a
hores d'ara es coneix sols la nostra base genètica: per saber com
actuen i funcionen els seus elements fa falta que passin una
vintena d'anys».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.