Mor l'escultor suís Albert Rouiller «en el seu moment creatiu més brillant»

L'artista que reté homenatge als mariners de Portocolom finí a l'edat de 62 anys

TW
0

Suïssa va ser ahir l'escenari del naufragi d'una trajectòria artística que es trobava en l'efervescència del seu millor moment creatiu. Víctima d'una llarga malaltia contra la qual lluitava amb força en els darrers temps, l'artista suís Albert Rouiller morí a la seva Ginebra natal ahir al matí, a 62 anys d'edat.

Rouiller, autor de la sèrie «Ex"voto» amb què homenatjà els mariners de Portocolom, el seu lloc de residència a Mallorca, va ser acomiadat ahir amb el sentit pesar dels amics mallorquins que en saberen valorar geni i humanitat. Nascut l'any 1938, Rouiller es distingí des de les primeres incursions en l'escultura per rebutjar els continguts figuratius i desenvolupar una obra de línia abstracta on puntualment s'incorporaven referències naturalistes.

La seva obra primerenca, als inicis dels 60, es configurà de peces fetes a partir de grans blocs de pedra amb l'aparença d'enigmàtics monòlits. La influència del també suís Jean Tinguely, amb qui es relacionà a partir de 1963, es deixà veure de seguida en la seva obra realitzada al llarg d'aquest decenni.

Els plans geomètrics i deliberadament àrids de les etapes inicials es convertiren, ja dins els anys setanta, en corbes gràcils revestides de referències organicistes, introduint connotacions sensuals que s'allunyaven del rigor formalista d'etapes precedent. Fou en aquesta línia que treballà al llarg dels anys 80, dècada al final de la qual Rouiller arribaria per instal·lar-se definitivament a Portocolom.

No va ser aquest el primer contacte de l'escultor amb Balears, atès que ja a inicis dels 60 havia residit durant mig any a Eivissa. Sí, emperò, que a partir d'aquest moment establiria una intensa vinculació amb la nostra illa, perllongada fins avui.

A Mallorca, Rouiller engegà una obra que, influïda poderosament pel treball d'Eduardo Chillida, es despullava d'elements orgànics i incrementava la seva austeritat, recuperant el fred hieràtic dels seus inicis. El casal Balaguer i la torre dels Enagistes, a Manacor, foren escenari d'algunes mostres individuals, però fou el Solleric on l'artista exhibí un dels seus treballs més destacats: la sèrie «Ex"voto», conjunt inspirat en les estructures de les carcasses dels vaixells, que va dedicar a la memòria d'un amic seu mariner de Portocolom, negat poc temps abans.