La lluita del comunisme amb l'Església i l'atemptat del papa, el misteri de Fàtima

El millor guardat de tots els secrets de l'Església deixà de ser-ho, 83 anys després que la Mare de Déu de Fàtima ho revelàs el 1917 als tres pastorets portuguesos Jacinta, Francesc i Llucia. Els esdeveniments a què es refereix pertanyen ja al passat, segons especificà ahir al Vaticà el cardenal Joseph Ratzinger, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, encarregat de fer el comentari teològic sobre un text que féu córrer rius de tinta. Al document de la Santa Seu s'afirma que sor Llucia interpretà el tercer secret com una visió profètica comparable a les de la història sagrada.

El cardenal reiterà la seva convicció que la visió de Fàtima es refereix sobretot a la lluita del comunisme ateu contra l'Església i els cristians, descriu el patiment de les víctimes de la fe del segle XX, i assegurà que el personatge central de la visió és el papa. Quan va ser preguntada el passat 27 d'abril a Coimbra sobre el text, sor Llucia precisà que ella i els seus cosins Jacinta i Francesc, els altres pastorets, havien quedat molt trists pel sofriment del pontífex encara que la Verge no els va revelar de quin papa es tractava.

Llucia Dos Santos es mostrà d'acord amb les paraules que digué en el seu dia Joan Pau II després de l'atemptat en què «una mà disparà i una altra mà, la de la Verge, desvià la trajectòria de la bala i el papa agonitzant es va aturar al llindar de la mort».