Dins del segell editorial de Lleonard Muntaner apareixerà demà
al mercat la primera novel·la publicada per Sebastià Bennassar,
jove escriptor que combina la seva faceta de periodista a Diari de
Balears amb la seva vocació d'escriptor. Creador en els àmbits de
la poesia i la narrativa, veurà ara el seu primer original
convertit en llibre, El botxí de Ciutat de Mallorca.
"Una primera novel·la que promet des del títol. Què ens hi
trobarem?
"El botxí de Ciutat de Mallorca és una novel·la negra, però ja del
segle XXI. Agafa elements clàssics però adaptats a la realitat
d'ara. És a dir, que no és la típica novel·la de Chandler o de
Hammet, sinó més bé una novel·la negra urbana, més actual.
"Aquesta adaptació a l'actualitat d'ara, i a l'actualitat
illenca d'ara, implica la desaparició d'elements bàsics a la
novel·la negra clàssica, com els seus glamourosos ambients?
"Sí, és clar, el glamour no existeix avui dia. Però crec que, a
banda d'això, no és tant escriure una novel·la negra a l'antiga
usança com centrar-se en aquest gènere com una excusa per entrar
dins un món i criticar-lo. El que he intentat, de fet, és evocar un
món molt real. El primer assassinat té lloc a una hamburgueseria on
serveixen formatge de plàstic. La mort i la posterior investigació
donen lloc a reflectir la societat on allò passa. I si els mestres
de la novel·la negra clàssica creaven ambients de glamour era,
també, perquè volien donar una imatge de societat nord-americana
glamourosa.
"Així doncs, aquesta novel·la negra implica també novel·la de
crítica social, i d'intenció realista?
"Sí, encara que s'ajusti al patró de la novel·la negra. S'ha de dir
que aquesta novel·la la vaig escriure en dues tongades. Una primera
escriptura fa anys, devers el 1996-1997. Després la vaig reprendre
per polir-la. Si en aquest procés m'he ajustat al patró de la
novel·la negra és perquè és el gènere de novel·la que més m'agrada,
i vaig pensar que la combinació de la intriga negra, el realisme i
l'humor era una bona fórmula per obtenir un resultat àcid i
corrosiu. D'altra banda, la novel·la negra és el gènere que més
domín, almenys com a lector, i pens que convé començar provant allò
que un més domina.
"Pel que diu s'endevina un gust per experimentar amb els
gèneres de la novel·lística.
"Fins ara he donat per acabades dues novel·les, i ambdues són
novel·la negra. La meva idea és que siguin les inicials d'una
tetralogia, però que requerirà temps, perquè ha d'anar madurant
tant la novel·la com el personatge i, evidentment, jo mateix he
d'anar madurant. Mentrestant, he entrat també en la creació d'obres
d'altres gèneres, com la novel·la porno i la d'aventures. I és que
crec que la novel·la de gènere ha existit sempre i que no es pot
dir que hi hagi gèneres menors. Contràriament al que de vegades es
diu, la novel·la negra no és un gènere menor, sinó que de vegades
és més mengívola i convida més a llegir que altres. A mi m'hi du el
gust de contar històries amb principi i fi.
"I en el cas de la pornogràfica?
"És un cas més anecdòtic. La veritat és que hi ha una sèrie de
premis literaris molt ben dotats per a obres d'aquest gènere, i
vaig pensar que hauria de ser capaç d'escriure una novel·la així.
Tanmateix, no és simplement sexe pur i dur, sinó que s'hi alternen
episodis sexuals més marcats amb reflexions sobre diferents tipus
d'amor.
"Un psychokiller, una novel·la pornogràfica... Són terrenys
perillosos. Com es controla el límit per no entrar en el que és
desagradable?
"El límit te'l marques tu mateix. Segur que en El botxí de
Ciutat... hi haurà escenes que a molta gent els semblaran «gore»,
però a mi no m'ho semblen. En canvi, altres coses menys salvatges
m'impactaran més. D'alguna manera crec que no és l'autor, sinó el
lector, qui decideix on és el límit. Supòs que les escenes on el
psichokiller practica mutilacions i amputacions poden impactar el
lector, però no és una novel·la on tot sigui «gore», encara que
m'ha costat de vegades controlar l'impuls assassí del personatge.
Això sí, crec que qualsevol persona que llegeixi els diaris i vegi
els telenotícies pot legir tranquil·lament aquesta novel·la.
"Pel que ha comentat, els premis determinen en bona part les
novel·les que escriu un jove autor.
"Sí, són importants. Si hi ha duros, la pela és la pela. I també
quan t'editen. És molt difícil entrar al circuit comercial d'altra
manera. En el cas del Botxí de Ciutat.. hi ha un poc de tot. La
novel·la va quedar finalista al Premi Bearn 1999, però ha estat
Lleonard Muntaner qui me l'ha editada, sense tenir res a veure amb
el premi. Ho ha fet seguint la línia que l'ha distingit
darrerament, una tendència a publicar les obres a gent jove com
Pere Antoni, Tomeu Martí, Carles Marín, Víctor Gayà... Tots ells
han trobat amb Lleonard un bot qualitatiu, perquè suposa el pas
d'edicions de fundacions i entitats a la primera edició comercial
de la teva vida.
"Sense dubte és el botxí un personatge central que mereix
comentari...
"Bé, els personatges centrals són dos, com és propi de la novel·la
negra: d'una banda l'assassí; d'altra, el que investiga els crims.
L'assassí és misogin per venjança, el personatge típic turmentat,
marcat per un tèrbol passat, molt en la línia del personatge de
best-seller. Aparentment té una vida normal.
"En contrast hi ha l'investigador...
"Sí, Andreu Julià, un personatge per qui tenc molt afecte. És un
periodista de la secció de «Crònica Negra», d'entre 30 i 40 anys,
prototípic investigador de la novel·la negra. Amb ell he volgut
homenatjar Ferran Torrent. És un personatge molt entranyable. Fill
d'un proxeneta, és adoptat pels oncles, que tenen un bar al barri
xinès, i d'aquí que tengui contactes als bordells i arreu. Andreu
Julià és molt aficionat als calamars arrebossats i a la truita amb
patata, sempre que el serveixin a tavernes greixoses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.