Corea, la guerra de la postguerra(1950)

Diumenge, 25 de juny del 1950, a les quatre del matí, les tropes de Corea del Nord sorprenen el món quan travessen el paral·lel 38 que separava la república socialista del règim prooccidental de Syngman Rhee. La frontera, creuada per quatre punts, esdevenia altre cop la font dels conflictes i així començava la guerra més important i greu d'aquell moment. Les autoritats comunistes de Pyon-Yang deien tenir documentació secreta, segons la qual, les forces del sud haurien estat preparant contra el nord una invasió armada amb totes les seves conseqüències i asseguraven, que tot el que havien fet, era anticipar-se a les accions agressives de Seül. Tanmateix, aquesta afirmació, segons la qual el Sud estaria preparant la reunificació del país no resultava gaire convincent un cop quedava en evidència la poca potència militar d'aquells. El problema era un país dividit des de les acaballes de la Segona Guerra Mundial. La independència de Corea, en dos estats, era el resultat del procediment, també seguit amb Indoxina, de delimitar dues zones per a la recepció de la rendició japonesa per part dels soviètics, per una banda, i els nord-americans, per l'altra. El dotze d'octubre del 1948 se celebraven eleccions lliures en el Sud i pel que fa al Nord, Moscou reconeixia com a cap del govern, Kim-Ir-Sen. Washington, en correspondència amb els resultats dels vots, reconeixia Syngman Rhee com a president. Un cop entregats aquests poders civils, les tropes de la URSS i dels Estats Units es retiraren del territori. La semença de la guerra civil estava ben a punt. Els Estats Units i l'ONU varen intervenir en ajut del govern sud-coreà mentre la República Popular Xinesa entrava després en la guerra per donar suport a Corea del Nord. Després d'alternatius avanços i retrocessos i de llargues negociacions s'arribaria a l'armistici el 1953 i segons el qual es tornava a la situació geogràfica d'abans, és a dir, dos països separats pel paral·lel 38. Acabada la confrontació, la República Popular de Corea va emprendre una política de nacionalitzacions i també una planificació molt ambiciosa de reformes agràries que li permeteren en els anys següents, econòmicament difícils, de la pau restablerta, un desenvolupament dels seus recursos. Pel seu cantó, la República de Corea del Sud s'ha vist sotmesa a freqüents canvis polítics i règims dictatorials, actuant la CIA, molts cops, en aquesta manipulació de l'Estat, fet que li ha permès de mantenir fins el dia d'avui l'estreta aliança militar, fins a tal punt, que en la Guerra del Vietnam hi actuaren, al costat dels americans, tropes sud coreanes. Trists episodis com l'assassinat del general Park, que havia arribat a president del Sud després de protagonitzar un cop d'Estat, magnicidi dut a terme pel cap dels serveis secrets, o la cruel repressió contra els estudiants de la revolta popular de Kwangju o l'etapa dictatorial del general Chun-Du-Hwan, són punts per a la reflexió d'aquells que divideixen el món en bons i dolents.