Les festes de Sant Joan a Ciutadella esclaten amb el Caragol des Born

Després de la jornada del Diumenge des be, celebrada diumenge passat, aquesta passada nit es van encendre vint-i-cinc festers a diferents indrets de la ciutat, amb revetles, berenetes i festes populars organitzades pels veïns de diferents barriades i grups d'amics.

La festa dels cavalls a Ciutadella s'inicià ahir capvespre, després d'una llarga nit. Però al matí van ser molts els companys que es reuniren a la plaça de ses Palmeres per veure ballar es sol. Començava a córrer el gin amb llimonada i Ciutadella es preparava per viure el Dissabte de Sant Joan, la primera de les dues grans jornades santjoaneres. Enguany hi participen 201 genets amb 234 cavalls, que pertanyen als diversos llocs del terme.

A les dues del migdia de ahir acudí el Fabioler de les festes, càrrec que desenvolupa l'algutzil municipal, Sebastià Salord, a la residència del Caixer Senyor, Ricardo Squella, i demanà el protrocol·lari permís per iniciar el «replec» dels genets que participen a Sa Qualcada. El carrers que envolten el Palau Squella, en el centre antic de Ciutadella, agombolaven des de la una del migdia una gernació que volia presenciar i escoltar l'inici de la festa ciutadellenca.

El primer toc de tambor i fabiol es transformà en un crit unànime de Sant Joan, Sant Joan, es veu, es sent, Sant Joan està present. Sa Somereta travessà els carrers plens i començà el recorregut per avisar els caixers i cavallers que van anar formant la Qualcada.

Tots els actes de la festa de Sant Joan de Ciutadella estan regulats per uns protocols tradicionals que no estan escrits i que es transmeten per tradició oral, de pares a fills.

Centenars de persones van seguir la formació de la comitiva i la incorporació del Caixer Senyor i el Caixer Capellà. Després els genets es van dirigir cap a la plaça des Born, on començà el primer gran acte: es Caragol des Born. Allà esclatà la follia col·lectiva, amb els músics que interpretaven, una i altra vegada, el «jaleo» (jota «El postillón de la Rioja»).

Al ritme d'aquesta alegre peça musical salten, boten i s'empinen els cavalls, després de l'entrada del Caixer Senyor al galop a la plaça, moment en què s'inicia la interpretació de la banda.

Després de fer tres voltes a la plaça, els genets van anar a l'ermita de Sant Joan de Missa, situada a uns set quilòmetres del centre urba, on se celebrà un ofici religiós per honorar Sant Joan Baptista, amb assistència del bisbe administrador apostòlic de la Diòcesi, Jesús Murgui.

En tornar a la ciutat, coincidint amb el sol post, la Contramurada acollí les amistoses batalles d'avellanes, amb el llençament de grapats d'avellanes buides en senyal d'alegria i festa. Els carrers van quedar coberts amb una catifa de closques buides.

La festa va continuar amb la màgia nocturna de ses corregudes a sa Plaça, també anomenat «caragol de Ses Voltes», amb els «caixers i cavallers» que van tres vegades de la plaça de la Catedral fins a la plaça Nova, i el Caragol de Santa Clara. El dissabte de Sant Joan acabà aquesta matinada amb la beguda (recepció) que ofereix el Caixer Senyor a tots els cavallers, però a les vuit del matí d'avui el Fabioler tornarà a ser al palau Squella per demanar permís i començar un nou replec.