Mor el prelat Pere de Cima (1387)

Miquel Ferrà i Martorell23/06/00 0:00

Mor el bisbe d'Elna Pere de Cima, prelat mallorquí. El seu cadàver és soterrat al peu de l'altar major de l'església de Sant Francesc, a Palma, en una tomba que havia fet construir el seu germà Jaume Cima, conseller de Mallorca. Explica l'historiador Joan Santaner que «amb motiu d'obres de pavimentació realitzats en el segle XVIII, la tomba del bisbe Cima desaparegué per a sempre i la llosa que cobria les seves cendres es destinà a taula de l'altar major». Havia nascut aquest notable clergue, segons uns a Inca i segons altres a Muro, allà, pels voltants del 1310, i cresqué entre els servidors del rei En Sanç, a qui acompanyà en qualitat de patge en els desplaçaments del monarca a Perpinyà i Valldemossa. Ben prest sentí la vocació religiosa i deixà la Cort i la casa familiar per a començar el seu noviciat a Sant Francesc, on professà fets els estudis. Destacà dins aquell orde i tant és així que el nomenaren per ocupar la cadira episcopal d'Elna, en el Rosselló.

La seva tasca de prelat deixaria bella memòria, especialment per la seva dedicació en fundar hospital i asils. En produir-se l'annexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, Pere de Cima, que era a més de bisbe d'Elna, confessor de Pere IV el Cerimoniós, fou proposat per bisbe de Mallorca, mitra confirmada per Gregori XI el set d'agost del 1377. Succeí, doncs, el famós bisbe Galiana i la seva principal tasca aquí fou la de restaurar i erigir temples. Prosseguí les obres de la Seu i més concretament, la segona volta de l'edifici. Alhora patrocinà obres del convent de menors de Sant Francesc de Palma i també de l'església, quan se substituí el sostre de fusta per una volta de pedra gòtica, de creuer, una nova estructura que li va permetre d'obrir finestrals i donar més llum a les naus, temple que fou novament consagrat el 1384. Explica també l'esmentat historiador que «un fet transcendental esdevingut durant el seu episcopat, féu patir l'esperit del bisbe: En morir el pontífex Gregori XI es produí el Cisma d'Occident, que tants mals causà a la unitat religiosa. La divisió fou aprofitada per l'Inquisidor Aymerich per falsejar la Bul·la Pontifícia que tractava de la santedat i doctrina de Ramon Llull. A conseqüència d'allò es produïren desordres entre els eclesiàstics lul·listes i antil·lulistes que portaren molts disgusts a la Diòcesi...».

Pel que fa al tal Aymerich, diem que la Inquisició existia a Mallorca des de l'any 1332, però unida a la del Rosselló i la Cerdanya. Com diu l'historiador Pere Xamena, en parlar del segle XV: «L'any 1413 el papa, Benet XIII, independitzava la Inquisició de Mallorca, la qual, a partir d'aquell any tingué el seu tribunal en el convent de dominics de Palma».