Apareix en els quioscs de l'Estat espanyol, zona franquista, un
dels números d'aquell mes de juny, mentre dura la Guerra Civil. En
portada es veu un infant, en uniforme de requetè, que porta dins un
gran cistell, un grup d'homenets, entre els quals, inconfusibles
les caricatures, s'hi pot veure Azaña, Maura, Largo Caballer o... i
molts milicians amb vestimenta de pirates. El nin, boina vermella
al cap i fusell a l'espatla, juga així a fer desaparèixer la
democràcia republicana. El dibuix, obra d'un tal AS, té un titular
o missatge: «Valiente pelayo de triunfadora sonrisa llenando el
cesto de la basura con los nefandos gerifaltes del conglomerado
marxista y judeomasónico».
La revista, amb pàgines de còmic, contes i relats, coverbos i
textos de formació patriòtica, autèntica escola del carrer per a
tota la infantesa dels territoris caiguts sota l'empenta feixista
del Moviment, disposa de bons dibuixants i regulars guionistes.
Es ven al preu de vint cèntims i s'edita a Sant Sebastià. «Por
nuestro Imperio hacia Dios» es repeteix amb insistència de martell
i en la portada d'un altre Pelayos de juny del 37 se celebra la
festa de Sant Pelai, màrtir, com a patró de totes aquelles
joventuts... «Alguns han cregut que els Pelayos han adoptat aquest
nom en record d'aquell valerós cabdill, que començà la reconquesta
d'Espanya envaïda pels àrabs, derrotant"los a les muntanyes de
Covadonga (Astúries), sota la protecció de la Verge Santíssima. No
és així, us anomenau Pelayos en record d'aquell sant infant
espanyol que morí màrtir en poder d'Abderraman III a Còrdova, per
voler conservar immaculada la seva puresa i castedat».
Caram! Voleu dir que Abderraman III, vuitè califa ommíada,
fundador de l'escola de medicina de Còrdova (912"961) era
pedòfil?
La mateixa revista explicava el 1936 que «Pelayo havia nascut el
911, nebot del bisbe de Tuy, Hermogio... Aquest bisbe prengué part
en la batalla de Junquera, que tingué lloc el 921, i en la qual,
els moros, capitanejats per l'emir Abderraman III, derrotaren els
cristians. Per tal d'alliberar"se del seu horrible captiveri,
Hermogio va dir a Abderraman: Deixa'm en llibertat i en arribar a
Tuy t'enviaré alguns moros il·lustres que tinc presoners. Respongué
l'emir: No et puc creure. Em quedaria sense tu i sense els moros.
Farem un tracte. Deixa'm com a ostatge un familiar teu, el que més
estimis. Jo el guardaré aquí a Còrdova. Tu te'n vas a Tuy, m'envies
els moros i quan arribin alliberaré el teu parent...».
Aquest parent fou el seu nebot, un nen, que va estar empresonat
al llarg de quatre anys, sense que aquell bisbe (bon fill de puta
devia esser) digués aquesta boca és meva. Aleshores diuen els
narradors de la revista feixista que «passat aquell temps i veient
que els moros que el Bisbe havia d'enviar no arribaven, Abderraman
cridà Pelayo a la seva presència i en veure'l tan
guapíssim...».
Tenia catorze anys... El seu cadàver fou llançat al Guadalquivir
i els cristians cordovesos el recolliren de nit i li donaren
sepultura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.