Felice Bauer, la musa de Kafka (1912)

TW
0

L'escriptor Franz Kafka (Praga, 1883-Kierling, 1924), fill de comerciant jueu d'origen rural. També sa mare procedia d'una família jueva, encara que més rica i culta. Després d'una infantesa i època de formació i estudis ben aprofitada, passava a la universitat i es doctorava en dret. El 1907 aconseguia la seva primera feina, més o menys segura, en una empresa d'assegurances. Són moltes hores de treball que l'Assicurazioni Generali l'obliga a fer i això, que li impedeix de fer literatura, li causa una gran angoixa.

Quan un any després, dins la mateixa activitat, troba a Praga una feina de mitja jornada, de vuit a dues, dissabtes també, en un organisme mig nacionalitzat, l'Institut d'Assegurances d'Accidents de Treball del Regne de Bohèmia. Fa feina, sense fatiga, fins que apareix la tuberculosi. Mentrestant, viatja per qüestions de la feina per Reichenberg, Friedland, Zurich, Milà, Lugano, París... i passa també una temporada en el sanatori d'Erlenbach. El 1912 escriu la que serà una de les seves obres mestres, Amèrica, i coneix aleshores una al·lota que li produeix una fonda impressió: Felice Bauer. Després d'una trobada, on es mostra ben enamorat d'ella, comença a dirigir-li una llarga correspondència, sempre contestada, una relació, encara que epistolar, que li dóna grans ànims i aquell mateix any, sempre prolífic, escriu Metamorfosi. No deixa passar l'any següent sense anar a Berlín a visitar la seva estimada. El 1914 es promet amb ella. Tanmateix, el compromís queda anul·lat el juliol del mateix any i quan comença la Primera Guerra Mundial tot es complica més, la feina, la situació literària i el festeig. El 1915 torna a veure Felice Bauer i la relació amorosa reprèn tots els seus temors i totes les seves esperances. El 1916 els dos amants van al balneari de Marienbad. I el mes de juliol de l'any següent es compromet novament amb ella. Ja semblava segur que es casarien quan és romput altre cop el compromís a finals del mateix any. Tampoc la malaltia no li permet la que hagués estat vida de matrimoni. Li diagnostiquen tuberculosi pulmonar i s'ha de traslladar a Zürau, a casa de la seva germana Ottla. Ja no reprendran la relació. Acabarà la guerra, Txecoslovàquia es declararà independent i la malaltia de Kafka s'agreuja encara més. I així i tot, això no el priva de somiar altres amors. El 1923 uneix el seu destí a Dora Diamant, una jove sionista amb la qual viurà a Berlín els seus darrers mesos de vida, sempre, sempre escrivint, malgrat els seus dolors físics. El 1924 mor, atès encara per Dora Diamant i del seu amic Max Brod i del metge Robert Kloptock. Això s'esdevé a un sanatori prop de Kierling. Recordava en aquells darrers instants de la seva vida el rostre, suposam que bell, de Felice Bauer.