Patrimoni de la humanitat

Cases de l'antiga San'ä' (Iemen).

17/06/00 0:00

La peculiar arquitectura de San'ä*, capital de Iemen, va fer que el 1984 la part antiga de la ciutat quedàs inscrita al Patrimoni mundial cultural de la UNESCO. Dins el vell nucli és quasi impossible trobar-hi un edifici que ens recordi quelcom d'occidental. La construcció dels primers pisos és de pedra, després va pujant amb maons de fang cuits al sol. Les finestres, envoltades de frisos de calç, abans es tapaven amb fines plaques d'alabastre; actualment s'utilitzen vidres de colors que, com mitges claraboies d'església, posen color a dins i a fora de les vivendes. Les cases unifamiliars tenen cinc o sis pisos, així que la distribució no té cap problema. Hi ha lloc per als animals, el gra, la cuina, el bany, l'habitació de les dones i, a la part alta de l'edificació, el mafraj: estança amb vistes on es reuneixen els homes. És la millor. Té catifes i coixins arrebatats a les quatre parets. Allà s'hi mastega el qat, un arbust que cada tarda col·loca tots els homes "també algunes dones" de Iemen.

Arribant-hi, de primer es veuen les esboldregades muralles de fang, quatre basses brutes d'un torrentó quasi sec, una guarda de cabres pasturant pels voltants. Però per sobre de les parets de defensa que es desfan hi apareixen els minarets, els pisos alts de les cases i els arbres amagats a les places de l'interior. Perquè un cop passada la porta d'entrada, aquesta ciutat i la seva especial arquitectura es converteixen en un regal que mai no defrauda. Visitar-la és penetrar dins un temps que quasi s'ha quedat immòbil. Ho trobarem a les cases, però també en la forma de vestir de la gent, mirant treballar als petits tallers que semblen de joguina; en la nombrosa varietat d'espècies que perfumen el carrer o tocant les joies antigues de plata que podrien sortir d'algun botí secret. Tot això, i més, conté la bella arquitectura de Sana. Or, encens i mirra es venen arreu.