«No som un grup feliç, però tenim bon humor i es nota en el nostre hip hop»

Es tracta d'un disc de tretze talls que s'obre amb una introducció que rememora aquelles pel·lícules de José Frade i que són autèntics objectes de culte en el cel·luloide patri de la paròdia celtibèrica.

En aquest nou treball res no és gratuït i els que es pensen que dins del hip hop no hi ha lloc per a l'humor, canviaran d'opinió en escoltar-lo. Sent un disc conceptual i de lletres denses, la quotidianitat centra el seu contingut. Una quotidianitat no exempta de contingut social i reivindicacions, en ocasions amb to àcid, però que sempre parla de coses properes i comprensibles, moltes d'elles divertides.

Aquesta concepció, si més no innovadora dins del hip hop, s'esdevé pel fet que es consideren «no un grup feliç, però sí amb bon humor».
De fet, ha estat aquesta bona motivació la que amb perseverància els ha duit a ser l'únic grup mallorquí que dins del hip hop té treballs enregistrats. Fet, aquest, del qual bravegen encara que el seu públic principal sigui a la Península, on ja l'han presentat a diverses ciutats. Pel que fa a Palma, el seu primer concert amb els nous temes encara està pendent de diverses negociacions.

El seu darrer maxi, Batalla de cazalla, ja avançava les línies mestres d'aquest nou treball, que ha sortit al mercat fa gairebé un mes i mig, i en el qual cada un dels integrants aporta la seva particular dosi d'improvisació.