Un capellà assassí i pedòfil (1700)

Miquel Ferrà i Martorell14/06/00 0:00

Enmig d'una gran expectació és executat a Londres amb una «maiden», és a dir, una guillotina primitiva, el reverend Thomas Hunter, violador i assassí de dos nins, a més d'altres acusacions per abús sexual i maltractaments a altres menors. No li valgué de molt esser un eclesiàstic al davant del furor popular que reclamava revenja. Així, doncs, els jutges el condemnaren a la darrera pena, al suplici de «la donzella», que és el que significa the maiden, el nom que els escocesos havien aplicat a l'aparell consistent en una làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort. Durant el regnat d'Isabel, la Gran, vint-i-cinc individus deixaren el cap sota la ganiveta d'aquesta «donzella», com explica l'historiador Robert Christophe, i era molt menys eficaç que la que els francesos varen fer servir durant la Revolució i no tenia el collar de fusta o mitja lluna, sinó una creueta de sant Andreu sobre la que el reu, agenollat, posava l'ansa del coll. «Una fulla de destral, el pes de la qual anava augmentant per un afegit de ferro colat, estava sostinguda per una cordeta molt fina, que el botxí tallava en el moment fatídic...».

Quan el pare Thomas Hunter pujà al patíbul la màquina no funcionà com pertocava. No decapità tot de cop sinó que hagué de repetir la seva tètrica tasca un cop i un altre i, mentrestant, Hunter era víctima d'espantosos sofriments. Tan espantosa fou la cosa que des de llavors el govern britànic prohibí aquella màquina de la mort i els delinqüents condemnats a la darrera pena eren executats a la forca, penjats pel coll, com passà a esser tradicional a Anglaterra durant el segle XIX i una part del XX. Però la «maiden» no fou oblidada. Anys després, el doctor Guillotin, Charles-Henri Sanson (que era el gran botxí de França) i un tal Tobias Schmidt es dedicaren, cadascú pel seu compte, a perfeccionar la màquina de «tallar colls sense fer molt de mal»... Quin sarcasme!

El doctor Guillotin hi aportà millores des del punt de vista anatòmic o de la medicina. Tobias Schmidt, que era fabricant de pianos, hi va dir la seva pel que feia al cordam i «els secrets de l'harmònic equilibri», i Henri-Sanson, des de la seva experiència de botxí oficial, fill d'una llarga nissaga de botxins. Curiosament, hi posà també les mans el rei de França Lluís XVI, que practicava l'art de fer panys i claus en els seus moments d'esplai. Havia muntat un obrador a les golfes, sota les teulades de Versalles, primer, i a les Tulleries, després. I com que posseïa bons coneixements de mecànica, s'interessà per la «maiden-schmidtina-guillotina» i pensà que la làmina tallant de fil oblic tallaria tots els gruixos del clotell i, per tant, els colls amb una major rapidesa.

Va fer experiments amb xotets vius, en el pati del fabricant de pianos del carrer Thionville-au-Musée i després repetiren l'experiència a l'hospital de Bicêtre, amb cinc cadàvers.

Qui haguera dit, aleshores, que Lluís XVI acabaria també guillotinat?