Joan XXIII és mort (1963)

En complir els dotze anys ingressà en el seminari de Bergamo i el 1898 rebia les ordres menors. Llavors completava els seus estudis preuniversitaris i ja en els seus escrits, el jove estudiant analitzava els signes del temps, és a dir, els missatges del món de la ciència, del materialisme i de tot allò que l'Església s'hauria d'empassar i digerir més prest o més tard. Esclatà la Primera Guerra Mundial i el 1915, Roncalli era incorporat al front com a sargent de sanitat i poc després com a capellà militar. Aquella dura experiència, ajudant a morir centenars de ferits greus i ajudant a viure i refer la seva vida a altres centenars de mutilats, enfortí el seu caràcter, encara que això mai no matà el seu etern somriure i el seu sanitós sentit de l'humor. Era el 1921 quan Benedicte XV el nomenava el seu prelat domèstic i d'aquesta manera acudia a Roma per tal d'incorporar-se a la Sagrada Congregació de Propaganda Fide. Aquell càrrec, aquella feina, li fou molt útil, ja que obligant-lo a viatjar seguit, seguit, per tot Europa, li mostrava la realitat i els problemes de la postguerra. El 1925 era enviat com a visitador apostòlic a Bulgària i el 1935 era nomenat delegat de la Santa Seu a Grècia i a Turquia.

Allà va viure la Segona Guerra Mundial i dirigí tota la seva atenció vers els ferits, refugiats i presoners de guerra. Tanmateix l'ocupació alemanya li mostra la barbàrie del nazisme i el món sempre li haurà d'agrair que gràcies als seus esforços Atenes ha pogut conservar els seus monuments més emblemàtics, puix ell impedí que la ciutat fos bombardejada. El 1945 era nunci a França, al davant del govern del general De Gaulle, comptant amb l'antipatia inicial del vell militar de la Resistència. Tanmateix es guanyà tothom. I entre les seves accions més destacades hi ha el seu suport decidit en favor de la que era nova experiència de capellans-obrers, que integrava en una organització anomenada «La Missió de França».

El 1952 era designat cardenal, després patriarca de Venècia. Quan el 1958 morí Pius XII, després de deu votacions frustrades, sortia elegit papa i el món catòlic, en general, el trobava massa vell. Pensaven que els prelats s'havien decidit per un pontífex de transició. No fou així la cosa i resultà, per a sorpresa de tots, un papa revolucionari, principalment amb la convocatòria d'un concili universal que significava el diàleg amb els governants de tot el món i l'actualització de les velles estructures eclesiàstiques. La seva encíclica Mater et Magistra parlava dels problemes més greus de la humanitat i procurà la unió de tots els credos religiosos. Segons ell, l'evangeli significava pau, justícia i socialització.

Sí. Era massa vell i morí massa prest, com tots els grans homes.