Arquitectura de fang

Després de fer uns centenars de quilòmetres, admirant cels nets com acabats d'esmolar, apareixen signes del lloc habitat. Carrers, cases, arbres i parterres amb flors de la part moderna. La carretera passa ran de la gran fortificació: un poble amb muralles que l'envolten i una gran porta d'entrada. A l'interior hi ha un carrer dedicat al basar, mesquites, cases per a la gent i, a la part més alta, un castell, també murallat, guardat per torres amb una mena de sanefa feta de maons de fang. Tot està un poc penjat a la pujada del terreny. Des de la part de més amunt la vista s'envola i, passant per sobre les muralles, arriba fins a l'horitzó verdós. Som a la ciutadella de Bam, a Iran. El temps i els combats han gastat i enderrocat l'arquitectura vàries vegades refeta. El darrer fet històric remarcable que l'afecta està datat l'any 1794, quan s'hi refugià Loft Ali Khân. Represa pel rei Aghâ Mohammed, tota la població que hi romania fou exterminada. Actualment, sense habitants, és com un fantasma que s'apareix al costat de la ciutat actual. L'arquitectura de fang i palla ressuscita gràcies als homes que treballen exactament igual d'així com ho feien els primers constructors. La frescor de l'interior d'una mesquita o de les sales del castell sempre es veu tallada per algun raig de sol que aconsegueix penetrar dins la penombra. Fa com una certa por, passejar pels carrers i entrar als edificis. Com que quasi no rep cap visitant, arreu hi ressona un silenci massa espès. Per sort tot s'anima quan, dins el buit que deixen les cúpules, les torres i les parets de les cases, hi apareix un home que pasta i barreja fang i palla. Llavors omple els motlles, els buida i deixa les peces al sol. Passats uns dies serviran per a fer una paret, dibuixar els ornaments d'una torre o tancar una cúpula.