Els caçadors de plantes (1858)

TW
0

El novel·lista anglès Thomas Mayne Reid publica la seva obra Els caçadors de plantes, un apassionant i alliçonador relat del que succeí al jove botànic bavarès Karl Linden durant el temps que passà «caçant» plantes en la seva expedició des dels Alps a l'Himàlaia. Mayne Reid (Ballyroney, Ulster, 1818-Londres, 1883), fill de capellà protestant, no va voler seguir la carrera religiosa i s'embarcà als vint anys per anar a viure moltes aventures als Estats Units, Mèxic, Hongria... Fou mestre d'escola, vaquer, periodista i voluntari dins l'exèrcit nord-americà en la guerra del 1849 contra Mèxic. Però l'interès de l'obra que comentam és, en bona part, per haver orientat el tema cap als descobridors de la botànica. Aquelles persones que estimam les plantes i tenim cura d'elles, que volem saber quina és la seva procedència i quines les seves virtuts, que no sentim indiferència cap a la natura verda i la nostra curiositat ens obliga a conèixer-ne les espècies, hem de llegir i rellegir amb plaer aquesta obra aventurera. Podem afegir que en aquells dies foren importades a l'Europa occidental moltes plantes exòtiques que avui ja són quasi pròpies en els nostres jardins. El 1819 es varen perfeccionar els sistemes de transport de plantes quan el doctor Livingston, cirurgià de la Companyia de les Índies Orientals a Canton, i també botànic, suggerí que s'havia d'adoptar el mètode xinès de criar espècies en cossiols de mantell fibrós. El pas més important en la història de les plantes de cossiol ho va donar un cavaller victorià anomenat Nathaniel Ward, el qual descobrí que les plantes podien créixer dins una caixa tancada de vidre, reciclant la seva pròpia humitat pel procés de transpiració. Dins la llar, com explica Cynthia Wickham, les caixes de Ward permetien de criar «petites selves domèstiques de plantes tropicals, i conduïren també a nous descobriments en les tècniques i tecnicismes dels conreus dins els hivernacles. L'invent de la caixa portàtil de Ward facilitava el transport d'exemplars delicats des de llunyanes terres amb seguretat i en perfectes condicions, un gran avanç en l'enriquiment de la jardineria occidental...».

Però tornem a Mayne Reid i al que deia aquell ja llunyà 1858: «A cap època com l'actual hi ha hagut tants caçadors de plantes. Ho voleu creure, això? Centeners d'homes hi ha, avui, ocupats en aquesta noble i útil professió. Entre d'ells, els trobam de totes les nacions: alemanys en la seva majoria, però hi abunden els espanyols, suecs, russos, danesos, anglesos, francesos i, fins i tot, portuguesos, suïssos i italians. Se'ls troba per tots els racons del món; als decantats congosts de les Muntanyes Rocoses, a les inacabables prades i els profunds barrancs dels Andes, a les impenetrables selves de l'Amazones i l'Orinoco, a les estepes siberianes i els glaciars de l'Himàlaia. Pertot arreu, en tots els llocs deserts i salvatges, on el que és desconegut, el que és inexplorat ofereix nous descobriments en el regne vegetal».