Un zoom a les entranyes de la taula gòtica

La tecnologia més innovadora en restauració desvela el procés de creació del «Sant Jordi» de Pere Niçart

Carme CastellsPalma03/06/00 0:00

Palma, 1468-1470. Les murades de la ciutat són escenari del combat a mort que enfrontà Sant Jordi amb el drac. Murades que emmarquen el nucli urbà presidit pel Palau Reial on es desenvolupa la vida al marge de la gesta del Sant, en primer terme. La verge, inversemblantment agenollada, segueix l'escena amb presència protectora, les mans plegades, en posat virtuós. Al cantó dret, les torres de Portopí delimiten el confí de la badia on s'engronxen algunes naus apartades del tragí del port.

Any 2000. Mig mil·lenni després, l'escenari evocat i plasmat per l'encara desconegut Pere Niçart ens transporta a la ciutat gòtica que fou Palma. Prop del barri de Santa Catalina, el restaurador José Maria Pardo, encarregat de la restauració de l'obra, s'endinsa fins a les entranyes d'una taula representativa d'un artista insòlit que realitzà la seva obra sota l'influx de l'escola d'artistes flamencs. La seva mirada és exhaustiva: els avanços tecnològics ho permeten i ho reclamen.

Pardo ha desplegat la tecnologia més cadavantera per procedir a totes i cadascuna de les passes requerides per retornar a la taula la salut que el temps li ha manllevat. Passes adreçades a solucionar la degradació, especialment despreniments de la pintura respecte del seu suport, que han permès afinar en una multiplicitat de detalls importants per conèixer i estudiar a fons l'obra.

La primera passa va ser protegir la pel·lícula de pintura amb tres capes de paper especial de polièster. Tot seguit, desferrar del suport la pintura, eliminant les capes d'intervenció i la preparació afegida de guix col·locada a l'anterior restauració per reforçar la pintura.

La pintura va ser transplantada a un nou suport especial, una placa de material inert a la que s'havien afegit, prèviament, dues capes diferents d'intervenció que facilitaran en el futur les tasques de restauració. És en aquest moment quan els tècnics començaren el procés d'observació minuciosa de la taula, imprescindible per conèixer-ne l'estat fins al darrer detall. Per aquesta revisió, Ignasi Millet i David Castrillo foren els encarregats de prendre una setantena de reflectogrames, imatges que per via infrarroja, a la manera de radiografia, penetren fins a les capes més internes de pintura fent perceptibles els anomenats «pentiments»: allò que l'artista pintà per després corregir, imperceptible a la taula final resultant.