Després de viatjar a Terra Santa, Miquel Costa i Llobera
(1854-1922), la primavera d'aquell any, encara enlluernat pels
records anecdòtics i mil imatges més, comença a redactar el que
serà el seu llibret Visions de Palestina. Escriu les primeres
ratlles a finals de maig i les darreres a finals de novembre, quan
té cinquanta-tres anys, és a dir, plena maduresa i inspiració.
Explica Torres Gost que «el volum no decebé la generació literària
de l'època, que acabava d'aplaudir i proclamar Costa com el més
horacià dels poetes catalans. Exhaurides tres edicions d'Horacianes
en 1906, el gran públic de Barcelona rebé amb igual entusiasme les
Visions, obligant l'autor, que creia que no les hauria de reeditar
en molt de temps, a reestampar el llibre, en idèntic format i
presentació, altres tres vegades en el termini de mesos...».
És altament significatiu aquell èxit. Josep Maria López-Picó
qualificà l'obra d'exemplar, puix segons la seva anàlisi té la
serenitat, l'equilibri i la simplicitat de visió i expressió dels
llibres clàssics, i el recomana a les escoles. En gaudirem un
exemple, i triam la seva descripció del riu Jordà: «Refrigeri
d'ombra i verdor enmig de la soleiada: cantadissa d'aucells i remor
d'aigua dins el silenci i la set de tanta terra morta... Vet aquí
la corrent del riu únic; més que d'aigua és copiós de prodigis i de
memòries. A lo llarg de la planura, enfonsada entre les serres de
Galaad i les de Samaria, ve baixant de l'estany dolé de Galilea cap
al gorg de la Mar Morta. Espessures de canyars i tamarells, de
salzeredes i d'aubes festonen arreu les vores; però arreu s'hi
exhala del fang olor de ferum i de febre.
Entre el cantar dels aucells s'hi sent l'udol del xacal o de la
hiena: però més estemordeix aquí l'udol de veu humana. Prou més de
tèmer que la hiena i el xacal... és el beduí ocultant-se per
aqueixes espessures. Violenta és la corrent del Jordà, com l'ànima
d' un fill del desert: doncs el Llibre Sant la mostra dòcil a
l'impuls del prodigi. Vet aquí que davant l'Arca del Senyor s'aturà
aquesta corrent: perquè tot Israel a peu eixut entràs a la Terra
promesa. Vet aquí que al contacte del mantell d'Elias obrí pas
segur al profeta; vet aquí que feia pujar fins a les mans d'Eliseu
el ferro de la destral submergida. Rerregen aquestes aigües
tèrboles del Jordà: Però aquest és el riu de la virtut netejadora.
Set voltes s'hi banyà, per ordre del Profeta, el gran leprós de
Síria: ne sortí amb la carn pura, com la d'un infant en sa frescor.
Mes quin profeta és el rei del Jordà com el Baptista? Vestit de pèl
de camell, color d'aqueixes ones, ell hi atreia les multituds a
penitència. Al torrent de sa paraula rompia les voluntats pecadores
com aquest riu abat i rompen sos desbordaments els canyars de les
voreres...».
Apassionant el tema i molt bella aquesta prosa poètica.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.