Joan Pla: «Aquest serà un llibre molt semblant al judici definitiu de Déu»

Segons assegurà el protagonista d'aquesta biografia, qui definí el llibre d'«obra d'art», Pla no s'ha vist reconegut al llarg d'aquestes 230 planes que integren el volum perquè «tothom està acostumat en obres d'aquesta mena a veure's exaltat per les virtuts d'un, fet que no es dóna en aquest cas». I és que segons afegí el protagonista del que serà tal vegada el volum més polèmic de la col·lecció "segons augurà el seu editor", en el llibre es pot percebre aquest «terme extrem de d'odi i amor que la societat ha sentit per mi i que es constata en el judici».

La biografia de Pla ha estat fruit en aquesta ocasió de la gran amistat que uneix els dos escriptors, motiu pel qual el producte final ha resultat ser «una barreja d'odi i amor, que només es pot donar entre cristià i cristià i motiu perquè el lector no esbrinarà mai qui és Santandreu i qui som jo». Segons explicà Pla, en el llibre es fa una anàlisi psicològica de la seva persona, en què se'm deixa despullat com un angelot. «Aquest llibre "assenyalà" és com el Gran Hermano però sense comèdia i el més important de tot, sense atemptar contra la dignitat humana. Perquè quan en Santandreu i jo quedam nus, no mostram els collons sinó l'ànima».

En el llibre així mateix, es reflecteix la «meva contradicció interna com és la desmitificació de tres o quatre personatges importants alhora que som el primer que ha presumit de la seva amistat. El mateix puc dir de les tres o quatre institucions religioses».