Els espectacles de tauromàquia (1900)

Fa ara cent anys i tal dia com avui, en començar la temporada de bous de brega, dos espectacles acaparen l'atenció de la gent del país, la «sarsuela», al teatre, i els «toros», a les places, dues de les quals són inaugurades, la de «Tetuán de las Victorias», a Madrid, i la de «Las Arenas», en un dels extrems baixos de l'eixample barceloní. A la de Barcelona serà agafat per un bou de Miura el matador Domingo del Campo, «Dominguín», i a Còrdova mor a ca seva, de malaltia, el famós «Lagartijo», que ja du vuit anys retirat. Pren l'alternativa «Machaquito» i són molt celebrades les actuacions de «Bomba», «Machaco», «Vicente Pastor», «Algabeño» , entre d'altres. Però els espectacles taurins de les grans places tenen una contrapartida «vergonyosa» en les festes de bous dels pobles, com ens explica un cronista local d'aquell moment: «La festa comença el primer dia de fira amb el que diuen bou de l'aiguardent, doncs l'amollen quasi a l'alba, quan la gent es pren la copeta del matí. Els carros són plens de dones, vells i al·lots que criden demanant la sortida del bou... D'entrada, l'animal, envesteix i fa caure per terra més d'un jovencell, però després l'agafen per les banyes, el tomen, li peguen puntades de peu amb les botes, el punxen amb les vares i a les onze del matí, l'animal gairebé ja no es pot sostenir sobre les seves potes, i ja no envesteix; només fuig de les colles de jovenea que són totes dins la plaça, i retrocedeix i vol protegir les seves anques contra les rodes dels carros. Aleshores, allà el pinxen amb navalles i els vells li acosten el foc del cigar que fumen al cul, per tal que la pobre bèstia, cega de ràbia, vulgui contraatacar. I així fins a les dotze. Nosaltres estam en el balcó de l'Ajuntament, amb el batle, el metge, l'apotecari i el capellà, que són homes grassos i fan grans riallotes i es donen colzades, l'un a l'altre, per remarcar alguns detalls de la festa. A les quatre del capvespre comencen els bous de veritat. Primer els al·lots del poble toregen dos novells, correguts ja en altres pobles, resavis, que tiren la gent contra els carros que tanquen la plaça, com si volguessin venjar el vedell que s'ha torturat el matí. Els tenen molt temps a la plaça, fins que ja no hi ha més al·lots que gosin torejar-los, i aleshores els retornen al corral i fan sortir el bou que diuen de mort. Per matar-lo ha vingut una quadrilla de maletetes, que són els aprenents de torejador i que van actuant pels pobles, morts de fam... És ben trist veure aquests jovenets vestits amb la seva vestimenta de llum incompleta i plena de sargits, perdut el color, caigudes la meitat de les llenties daurades...».