Castells d'arena, l'art de la filigrana monumental destinada a morir

La seva accessibilitat fa de la pràctica de modelar l'arena una afició avui dia molt estesa arreu de tot el món. El material és a l'abast de tothom a les platges, que esperen les mans destres de l'artista que s'animi a decorar-les.

En la seva abundància trobam, també, la seva diversitat: cada artista posa en la seva obra el millor de la seva imaginació, per concebre peces com més originals i atraients millor. Malgrat que el predomini recaigui en les construccions arquitectòniques, autèntiques filigranes compareixen a vorera de mar, cuidades fins al darrer detall, demostrant que l'arena és una matèria primera artística tan bona com qualsevol altra.

Entre les principals característiques d'aquesta laboriosa afició es troba la de ser un art efímer, destinat a morir prest o tard, malgrat l'afany dels artistes a donar màxima consistència als materials. Amb ell neixen, per més o menys llarga vida, belles mostres recreades amb minuciositat i inspirades sovint en les principals obres arquitectòniques i escultòriques de la història de l'art.

Allò que és clar és que no el veurem dins museus, ni serà l'objectiu dels grans col·leccionistes, però, això sí, és un art popular amb el qual el creador retorna a la memòria de la seva afició predilecta d'infantesa, i l'espectador s'admira amb la majestuositat de peces nascudes d'una cosa tan nímia com és, aparentment, un gra d'arena.