Ernesto Maruri s'estrena en narrativa amb una paròdica compilació

TW
0

S'ha endinsat de ple en l'artifici literari per conformar, sobre la personalitat fictícia de dos compiladors, una Antología de relatos de retrete. Ernesto Maruri s'ha estrenat en la narrativa amb una proposta arriscada que troba el fil conductor en la referència escatològica i troba essencial interès en el joc amb la tradició literària de tots els temps.

Referències des dels textos bíblics fins als diàlegs impregnats de la quotidianitat d'aquest tercer mil·lenni, passant per la literatura del cicle artúric, Quevedo, Bécquer, Wilde i Kafka, s'intercepten en la trentena de relats «compilats» pels imaginaris Emilio Valdar i Alicia Fajín.

Segons apuntà Romà Piña, encarregat de presentar la novel·la al públic el proper dissabte en el marc de la Fira del Llibre, Antología de relatos de retrete es basa en «un joc amb la versemblança» que troba gran encert en la recreació d'una àmplia diversitat d'estils, aspecte imprescindible per fer efectiva la versemblança i donar validesa al contracte de ficció. A aquesta comesa contribueixen la varietat tipogràfica amb què es distingeixen els diversos relats, la presentació dels compiladors ficticis, «encarregats tant de la selecció com de l'anotació crítica», o la referència a les diverses edicions de l'obra, elements participants en aquesta personal revisió a la tradició literària, als seus recursos, gèneres i registres, i paròdica mirada als innombrables pretextos a partir dels quals es generen les antologies.