Joves de Mallorca per la Llengua: «Volem transmetre sempre un missatge positiu»

"En què ajuda aquest premi a Joves per la Llengua?
"Joves per la Llengua ja fa sis anys que roda; aquest és un honor que no ens esperàvem, però cada premi significa per a nosaltres una passa endavant cap a la maduresa, una mostra que tenim les coses clares de cada vegada més, però també que sabem arribar a la gent. No tots els directors generals, no totes les institucions saben motivar els joves; nosaltres "no sabem com" comptam amb la gent, que ve als actes i hi participa.

"Així, estau satisfets del vostre ressò mediàtic i institucional?
"Més que el ressò mediàtic ens interessa el ressò de la gent, tot i que és evident que els mitjans de comunicació ajuden perquè la gent ens conegui. Allò que ens interessa és que es rebi el nostre missatge sempre positiu, actiu, en què demanam implicació. És gràcies a això que hem pogut fer festes, concursos, concerts... tot en català. És el mateix que tractà de mostrar la Diada per la Llengua de dissabte passat: que es poden fer mil coses lúdiques i festives sense perdre la reivindicació de la nostra llengua. T'has de banyar, t'has de posar les katiuskes i anar als instituts de barriada per tal d'implicar-hi els estudiants. Tots els doblers del món no bastarien per fer això.

"Feis referència a les xerrades que oferiu als centres educatius per fomentar l'ús del català. Com sou rebuts?
"Pel simple fet que t'escoltin ja paga la pena. És una feina força cansada, però molt gratificant. T'escolten, discuteixen amb tu... i possiblement els és més fàcil posar-se en la pell d'una persona de la seva edat que no d'una altra que els du deu o vint anys. Ja duim fetes devers cinquanta xerrades, i sovint ens hem trobat amb mestres angoixats que ens cridaven perquè hi anàssim. Per què? Perquè tenim les eines per fer arribar als alumnes un missatge positiu: que el català és una llengua per conviure-hi, no la manera de xerrar de quatre pagesos.

"Hi ha zones especialment conflictives?
"Sí; però l'ESO ha mesclat moltíssim els estudiants. I si abans podíem determinar si un centre públic era castellanoparlant o catalanoparlant, ara això ja no és aplicable als alumnes. Per ventura encara ho és en el cas dels professors.

"Com veis l'evolució de Joves per la Llengua des de la seva creació, l'any 1994?
"Us respondré amb una anècdota. Al temps de la fundació de Joves per la Llengua, els primers vocals "Tomeu Martí i Pere Muñoz" visitaren el director general de Cultura "encara no existia Política Lingüística" per presentar la nova associació. Per accident primer i oblit després, sortiren del despatx amb el pom d'un calaix a la butxaca. El volgueren tornar, però després decidiren que no ho farien fins que un dels dos fos director general de Cultura. Evidentment, allò primer que va fer Pere Muñoz en arribar al càrrec fou deixar el pom al calaix. Aquesta és la història de Joves per la Llengua: de res a tot, comptant amb el suport de molta de gent, des dels més de 1.200 voluntaris a Diari de Balears. Hem crescut: als començaments, es convocaven per telèfon unes seixanta persones a les reunions. Ara això no és possible. Tenim una junta permanent de vint persones; després unes cinquanta que assisteixen a tots els actes; després uns dos-cents voluntaris «fixos»... fins a les 3.000 persones que participaren al darrer Acampallengua o les 7.000 del Correllengua 1999.

"També heu fet accions polèmiques...
"Però què és més escandalós? Que una persona no es pugui expressar en la seva llengua pròpia a la seva pròpia terra o que nosaltres posem una pancarta allà on trobam aquest fet, que tinguem un contestador automàtic per rebre denúncies de la violació d'aquest dret?