Mónica Ruíz entra en el joc del Gran Hermano

Els seus veïns de Son Gotleu i companys tracen un perfil de la participant mallorquina

R.M./J.N.Palma24/05/00 0:00

«És una jove esplèndida, presumida en extrem i amb molt de caràcter». Així és com defineixen Mónica Ruíz Barea els seus veïns de la barriada de Son Gotleu de Palma en la qual ha residit tota la vida i els companys de l'empresa Buquebús en la qual ha treballat. Als vint-i-cinc anys entrarà avui a la casa del polèmic programa de televisió El Gran Hermano amb l'objectiu d'aconseguir els vint milions de pessetes del premi o el que encara és més fructífer; la mel de la popularitat i de la fama.

Després d'unes proves de selecció entre centenars de persones, Mónica quedà entre els vint finalistes. Ara, després de la desbandada de la casa, de la qual ja n'han sortit cinc participants, ha arribat la seva oportunitat d'or. Mónica entrarà en substitució de Sílvia en espera d'estar-hi els propers seixanta dies.

De pares separats, té un germanastre per part de pare, i sembla que no ha tingut gaire sort en l'amor. Fe Serrano, molt amiga de la família, afirmà que sols pot testimoniar una relació estable. «Es tractava d'un jove andalús del Viver, però la relació es va trencar fa més d'un any».

La seva ocupació professional és la d'hostessa de creuers, feina que ha anat alternant amb treballs diversos com ara el de secretària. Parla diversos idiomes i està molt acostumada a tractar amb la gent. «És molt oberta i sempre sap caure bé a la gent» afirmà Fe.

Les càmeres de televisió tampoc no li són desconegudes. Fa uns anys ja va fer el vídeo de presentació de Buquebús. Allà les seves companyes de feina tenen disparitat d'opinions respecte de Mónica. Mentre que algunes destaquen el seu caràcter amistós i cortès amb el passatge, d'altres no la recorden amb tant bon tarannà en les seves relacions com a companyes.

Segons Trini Espinola, una amiga de l'escola de la Milagrosa en la qual cursava estudis, «sempre va ser molt aplicada i espavilada i també sempre s'ha sabut cercar la vida».