Mor l'actor John Gielgud, el darrer exponent de l'escena shakespeariana

Secundari de luxe al cinema, rebé un Oscar al millor actor en aquesta categoria

E.P.Londres23/05/00 0:00

L'escena britànica va perdre ahir un dels seus més prestigiosos actors, sir John Gielgud, l'home que durant més de vuit dècades personificà l'elegància anglesa en milers de representacions teatrals i desenes de pel·lícules. Va ser un dels més destacats intèrprets de Shakespeare, i la seva desaparició, als 96 anys, simbolitza el final de tota una era teatral.

Segons anuncià ahir un portaveu de la família, Gielgud va morir diumenge al seu domicili d'Aylesbury, prop de Londres. El seu antic agent, Laurence Evans, explicà que la causa de la mort «va ser simplement la seva avançada edat». De fet, ja feia més de vint anys que molts dubtaven de la seva permanència als escenaris, però Gielgud sempre hi tornava, al teatre, al cinema, o a la televisió, a la qual mai va fer ois tot i el seu prestigi com intèrpret shakespearià.

Nascut el 14 d'abril de 1904, sir John Gielgud inicià la seva carrera amb només 17 anys, en el llegendari Old Vic Theater de Londres. Des de llavors ençà, encara que els seus pares tenien pensada per ell una aparentement més prometedora carrera d'arquitecte, no va deixar de treballar com actor en vuitanta anys. Les cròniques diuen que durant tota la seva vida només va estar quatre setmanes sense actuar.

Descendent de polonesos, fill d'un corredor de Borsa i cosí de l'actriu Ellen Terry, Gielgud es va fer en un principi amb tots els papers de Shakespeare, començant per Macbeth als 25 anys, una edat en què, segons havia promès als seus pares, abandonaria el teatre si no tenia èxit. Va continuar amb Rei Lear, Ricard III, Hamlet i Romeu, i després passà a autors més moderns com Txèkhov o Ibsen.

Quan arribaren els anys trenta va creuar l'Atlàntic i el seu Hamlet va batre tots els rècords de taquilla. Era l'edat d'or dels grans actors de l'escena britànica, com sir Laurence Olivier, sir Ralph Richardson i Dame Peggy Ashcroft. Com ells, també va guanyar el títol nobiliari el 1953, per la seva tasca en defensa del teatre britànic.

També provà sort en el cinema, quasi sempre com a secundari de luxe en cintes de prestigi com Juli Cèsar, Gandhi, L'home elefant, Assassinat a l'Orient Express, o les més recents Shine o Retrat d'una dama. Una d'aquestes aparicions, a la pel·lícula al servei de Dudley Moore Arthur (1981) fou premiada amb l'Oscar al millor actor secundari.