Sant Isidre vist per Unamuno (1928)

Miquel Ferrà i Martorell20/05/00 0:00

Tal dia com avui, Miguel de Unamuno, dedicava en el diari El Sol de Madrid un bell article a Sant Isidre, llaurador, patró de la capital (1082-1170) i la ciutat que es desenvolupà sota el seu patrocini al llarg dels segles XVIII i XIX. Miguel de Unamuno, gran escritor, rector de la Universitat de Salamanca, nascut a Bilbao (1864-1936), autor d'obres com El sentimiento tràgico en la vida y en los libros, En torno al casticismo, Vida de Don Quijote y Sancho, entre d'altres, tenia, també, vena de gran periodista.

«I aquest dia vaig, solitari, pel carrer de Toledo cap a la plaça Major. A l'entrada i a l'esquerra, en els pòrtics, hi ha un rètol d'una d'aquelles botiguetes que somnià Galdós: «Fàbrica de flors». Seria un presagi? Més endavant, se m'acosta una velleta, demanant-me: És per aquí la catedral, senyor? La catedral? Això transcendeix a província, a poble provincià. I passen garrides i alegres "no se sap si amb alegria republicana, però si popular" unes al·lotetes en flor. Els pillets fan penjoll en els tramvies.

I em sent preocupat entre aquestes onades del poble. Són els que foren fa un segle, fa segles. Els que seran la propera centúries i les altres centúries...».

El poble. Sempre el mateix. Les mateixes passions, les mateixes esperances, les mateixes misèries físiques i morals, les mateixes virtuts i braveses. Unamuno ja ensumava, tres anys abans, els aires de la Segona República...

«Les onades del poble... Estan sobre els règims i per dessota d'ells, en les seves copes i les seves arrels. I un se sent passar.
Ai! Si un pogués guardar per a sempre aquest moment! Immobilitzar l'instant i fer-lo etern! I també puc sentir la grandiosa i tràgica malenconia d'aquesta vocació de cronista, de temporalista, de l'eternitat quotidiana. La tempesta passa. I en voler així acunyar en estampa aquesta sensació... He sortit al carrer de la Cava B aixa. O millor dit, hi he entrat, puix sortir-ne és entrar-hi. Posada del Drac, Posada del Lleó, Posada de Sant Isidre, Flor de la Manxa... Posades, no hotels. És el poble mateix que fa aquí posada. Hotel, hostal, i encara pròpiament hostatgeria ens resulta quelcom semblant a hospital; és per a malalts d'urbanitat, no de civilitat. I per allà, carrer dels llautoners i dels tintorers, de gremis populars; res de figurons o fantasmons, herois o no...». Miguel de Unamuno, agut observador de les essències populars.