«L'escena cubana rep poques subvencions, per això hem de desenvolupar més la imaginació»

Giraldo Moises dirigeix el quart muntatge de Produccions de Teatre Sa Nau, «Historias de amor».

TW
0

Un peculiar i cada vegada més convencional triangle amorós, en què la tercera persona no és física, sinó immoble. Un home que descuida les relacions afectives per una ofegada dedicació empresarial. Vivències que es desenvolupen a Historias de amor de Toni Cabré, el quart muntatge de Produccions de Teatre Sa Nau, dirigit pel director de la Càtedra Cubana d'Arts Escèniques, Giraldo Moises Cárdenas, que s'estrena avui a les 22 hores al Centre d'Art i Moviment.

"Què vol transmetre «Historias de amor»? 
"El muntatge em va atreure des del primer moment perquè no conta una història comuna d'un triangle amorós, sinó que relata un conflicte sobre la ruptura de la relació de parella a la recerca d'una bona renumeració econòmica, sense tenir en compte els valors humans. Es tracta d'una obra contemporània, en què conflueixen interessants crítiques socials, com a resultat d'un fructífer cicle de formació interpretativa que he impartit a la primera promoció d'alumnes de tercer curs de Sa Nau.

"Quina ha estat l'experiència de dirigir una obra fonamentada en texts en català, a pesar ara s'interpretarà en castellà? 
"Després de 62 posades en escena, al llarg de la meva trajectòria, aquesta és la primera vegada que acomet una adaptació procedent del català. Toni Cabré m'ha impressionat perquè no imposa cap tipus d'acotacions estructurals, per la qual cosa dóna més llibertat al director per crear. En relació a la llengua de l'obra de moment s'estrenarà a Palma en castellà, però està prevista una gira peninsular que començarà en el mes d'octubre a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es representarà en català. Després visitarem Castella-la Manxa i la Sala Triángulo de Madrid.

"Quin mètode interpretatiu conflueix en el muntatge? 
"Els actors posen en pràctica els diferents mètodes d'interpretació apresos al llarg del curs com són els de Brecht, Grotowski i Stanislavski, a través dels quals es donen emocions, la utilització de ressonàncies o fins i tot el qüestionament directe amb el públic.

"Quin presenta més dificultat escènica? 
"Sens dubte el mètode de Brecht és el més complex per als actors, perquè és el que necessita més temps per poder-lo madurar i on a més és imprescindible dominar les transicions en què la ideologia de l'intèrpret juga un important paper.

"En quina situació es troba el teatre cubà? 
"El teatre del meu país gaudeix de molt bona salut, tenint en compte que les dues banderes de la revolució cubana són precisament la salut i l'educació. Tot i que rep subvencions estatals, aquestes són poques, per la qual cosa hem desenvolupar molt més la imaginació escènica. Així i tot es donen importants moviments culturals com és el cas del Festival Internacional de Teatre de l'Havana, en què es produeix una gran riquesa d'intercanvi entre les companyies d'arreu del món.