El ferrocaril del Port (1928)

Miquel Ferrà i Martorell17/05/00 0:00

Estan en marxa les obres per a la construcció del túnel que ha de comunicar les estacions dels ferrocarrils de Mallorca amb el port de la nostra ciutat, una obra que suposarà la desaparició del tramvia de càrrega que passa per l'interior de la població. Al mateix temps es fa una important reforma portuària, amb una nova escullera, sobre la qual s'edificarà una estació, obra de l'arquitecte Daniel Fernández. Així, doncs, el tren del port anava de les estacions de la plaça d'Espanya per via subterrània per anar a sortir per un portell de la muralla de mar, allà on és avui el Parc de Mar. Aquest minimetro té el seu traçat per molts punts avui ja condemnats per obres posteriors, com són els aparcaments sota terra, per exemple, de plaça de l'Olivar i plaça Major. No oblidem però que un alt percentatge d'aquesta via es troba encara aprofitable i que com hem apuntat altres vegades, podria ser tot un atractiu turístic amb un trenet, com els que hem vist a tants llocs cosmopolites, que anàs del Parc de la Mar al Parc de les Estacions. Al mateix temps farien un homenatge a aquelles ambicioses obres que eren enllestides el 1932.

Un voldria la recuperació de totes les línies ferroviàries «històriques» d'aquesta illa i, fins i tot em permetreu de recórrer a la literatura, en aquest cas anglosaxona, per tal d'evocar d'alguna manera aquell tren del port. Utilitzem la ploma de Cecil Roberts: «Estaven en un món a part, obscur i fred. Una mena de boira els envoltava i semblava que no hi havia vida en aquell ambient rarificat. S'enfonsaren dins l'espessa ombra però més enllà, al llarg dels murs, hi havia febles bombetes elèctriques enceses. Passaren per unes voltes molt tancades i arribaren a l'extrem del túnel i la llum exterior els envoltà novament. Tot resplendia aleshores sota el sol i era com si, de cop i volta, els haguessin llevat el teló del davant...».

De la plaça d'Espanya al passeig de la Riba. D'aquest indret en parlava Lluís Fàbregues i Cuixart en el seu llibre Ca"nostra quan deia que «el passeig de la Riba fou la glorieta estiuenca dels ciutadans. De la mateixa manera que el Born era la Sala Bona i sa saleta de tot estar, segons l'època, la nostra escullera tingué fama de rotonda, i fou una perfecta balconada de tot Palma...

Cal destacar l'arribada d'un dic flotant. Era un artefacte enorme i tot Palma va voler presenciar aquell gegant de l'enginyeria naval. Va estar atracat vora el darrer espigó, el més proper al Far.