El Museu March narra amb 47 peces de Fernando Zóbel el seu amor pel gravat

La mostra testimonia la petjada de l'expressionisme abstracte nord-americà en l'artista

TW
0

El repàs a la creació de Fernando Zóbel és la crònica de la història d'amor que el lligà, al llarg de la seva trajectòria, a l'art del gravat. Així ho testimonia la mostra que, des d'ahir, acull la sala d'exposicions temporals del Museu d'Art Espanyol Contemporani, a la seu de la Fundació Juan March a Palma.

Acabada d'arribar del Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, l'exposició facilita una repassada a l'obra gràfica de l'artista que fundà el centre castellà, Fernando Zóbel, posant en relleu la seva especial debilitat per la modalitat artística del gravat i el domini d'un ample ventall de tècniques que assolí amb anys d'aprenentatge i dedicació.

Sota el lema de «Fernando Zóbel: Obra gráfica», la mostra, que romandrà oberta al públic fins al primer dia de juliol, va ser presentada ahir pel director del Museu, José Luis Yuste, com a selecció en la qual es recull «el millor de l'obra gràfica del Zóbel». L'exposició s'integra de quaranta-set gravats, en diferents proves d'estat fins a reunir 74 estampes, fet que Yuste qualificà de molt interessant per resseguir el procés que separa la primera planxa al gravat definitiu.

El conjunt abraça un període de trenta anys de producció, des del 1954, moment en què l'artista s'instal·là a Espanya, fins al 1984, quan s'esdevení la seva mort.