Les petjades de Simó el Mag (1574)

És trobada a l'illa Tiberina de Roma una estàtua antiga amb una inscripció al sòcol que diu «Semoni Sanco Deo Fidio» i els investigadors, en un primer moment, diuen que es tracta d'una peça clàssica que representa el personatge famós Simó El Mag. Amb tot i això, aquesta conclusió era errònia. Realment, amb la pedra borrosa, havien llegit Simoni Deo sancto, quan en realitat tal epigrafia feia referència a la deessa sabina Semo Sancus. Es conserva aquesta escultura en el Museu Vaticà i aquesta anècdota, esdevenida tal dia com avui, ens dóna peu a parlar d'aquell individu enigmàtic que va viure en el segle I. Aquest Simó era jueu d'origen, nascut a Gitton, petit poble de la Samaria. Quan era molt jove, un taumaturg anomenat Dossitree, el qual es deia enviat per Jahvé i pels Mesies anunciat pels profetes, li mostrà les ciències màgiques. D'ell aprengué Simó no només l'art de la màgia sinó també determinats arcans naturals que pertanyen a la tradició secreta de l'alta màgia. De la relació de fets que li atribueixen els seus contemporanis, resulta que Simó posseïa la ciència del foc astral i atreia al seu entorn grans corrents d'aquest foc, el qual li feia aparèixer amb dues de les principals qualitats que tenen els cossos gloriosos, això significa, com diu l'historiador Ramon Hervas, la impassibilitat i la incombustibilitat. Posseïa, així mateix, el poder d'aixecar-se i sostenir-se en l'aire. Per altra banda magnetitzava a distància els que creien en ell i se'ls apareixia sota diferents formes. Produïa imatges i reflexos visibles fins el punt de fer sorgir en el camp fèrtil arbres fantàstics i vegetacions exuberants. Les coses naturals inanimades es movien al seu entorn i, amb freqüència, quan volia entrar o sortir d'una casa, les portes cruixien, es movien al davant d'ell, i finalment s'obrien... Tot això és la veu de la tradició. Llegim, per altra banda, a altres notes, que Simó El Mag era un sectari jueu i un dels fundadors de la filosofia gnòstica. Va voler comprar a Sant Pere el poder de fer miracles, anomenant-se des de llavors «simonia» al comerç de les coses sagrades. Ja és sabut que el gnosticisme, del grec «gnôstikos», de gnôsis, coneixement, és un sistema de filosofia religiosa, els partidaris de la qual pretenien posseir un coneixement complet i transcendental de la naturalesa i dels atributs de Déu. Així, el gnosticisme participava alhora del platonicisme i del maniqueísme. Per altra banda, en parlar de la «simonia», un no ha de pensar precisament en Simó El Mag, que segons hem vist no necessitava demanar res a Sant Pere, sinó en la compravenda de coses espirituals, com els sagraments i sagramentals, o temporals inseparablement annexes a les espirituals com les prebendes i els beneficis eclesiàstics. Això ens duu a pensar que els més «simoníacs» han estat els propis fills amb jerarquia de l'Església catòlica, traint d'aquesta manera els ensenyaments de Jesucrist quan expulsà els mercaders del temple, una desviació que entre altres causes provocà la reforma protestant.