Neix a Einsiedeln, prop de Zuric, a la vall de la famosa abadia
benedictina de Nostra Senyora dels Eremites (Segle IX), Felip
Aureol Teofrast Bombast de Hohenheim. És fill d'un metge ocultista
i per això rebrà el nom de Teofrast, en memòria del seu homònim
Tyrtamos de Eresos, que admirava profundament. El nom de Paracels,
que també li aplicà son pare, era com un desafiament al futur per a
demostrar que el seu fill seria tant o més famós que Cels, el metge
de l'emperador August, tan popular en aquella època.
Paracels és un infant malaltís, delicat, i son pare el fa
caminar molt, pel camp i la muntanya, pensant que així reforçarà
els seus pulmons i els seus músculs. Al mateix temps, el nin aprèn
de l'escola de la natura, coneix les plantes i les seves virtuts. A
poc a poc esdevé tot un pou de ciència i als quinze anys és enviat
a l'escola benedictina del monestir de Sant Andreu de Lavanthal, on
coneix el bisbe Eberhard de Baumgartner, un dels alquimistes més
notables del moment. Passarà després breument per la Universitat de
Basilea i decebut per la baixa qualitat dels professors que ja res
no li poden ensenyar, parteix a Würzburg i allà estant, el també
famós abat Tritemi, notable cabalista, li ensenya l'art de la
hipnosi i la telepatia. Mor el mestre el 1516 i Paracels, que
encara té més fam de ciència, es llança a conèixer tot un seguit
d'universitats de renom: Pàdua, Montpeller, Bolonya, París...Ben
aviat, de deixeble passa a professor i ensenya el que li ensenyà
Tritemi, tot astorant l'auditori amb experiments de criptografia i
transmissió del pensament a distància. N'hi ha que afirmen que
Paracels, ja conegut metge alquimista, viatjà, després, per Orient
i Turquia, però aquesta informació no és gaire segura. La qüestió
és que quan donà per acabats els seus viatges, s'establí a Zuric i
hi practicà la medicina. Havent-lo estudiat modernament Jung,
escrigué: «Paracels fa servir la màgia en el seu àmbit, com
qualsevol altre coneixement, i amb la seva vocació mèdica la vol
aprofitar per a retornar la salut als seus malalts, indiferent al
fet que aquella pugui obrar sobre ell mateix o que la seva ocupació
en tals arts signifiqui alguna cosa des del punt de vista religiós.
La magia i la sapiència de la naturalesa, segons ell, es troben
dins l'ordre volgut per Déu com en un misteri...De manera que no li
va resultar difícil posar un pont sobre l'abisme dins el qual la
meitat del món es precipitava...»
Però la fama crea enemics. La saviesa multiplica els envejosos i
els ressentits. Passava Paracels la nit, un 21 de setembre, any
1541, al popular hostal del Cavall Blanc, a Salzburg, i acabat de
sopar es trobà molt malament. L'havíen enverinat. Va recórrer a les
seves arts mèdiques per a conjurar una mort segura i aconseguí de
retardar-la al llarg de tres dies.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.