Josep M. Montaner estén un pont de relacions entre escultura i arquitectura

L'expert encetà a la Fundació Miró el cicle de ponències entorn d'aquestes disciplines

Raquel GimenoPalma12/05/00 0:00

Sota el títol Arquitectura i escultura. Un cúmulo de relaciones l'escriptor i filòsof català Josep M.Montaner encetà ahir en la Fundació Pilar i Joan Miró el cicle de conferències Lugar y Cruce. Arte y Arquitectura, en la qual abordà la seva concepció que cadascuna de les tendències artístiques que s'han desenvolupat al llarg d'aquest segle (realisme, Pop Art, racionalisme, estructuralisme, minimalisme...entre d'altres) han contribuït amb la seva filosofia i el seu cos teòric a l'arquitectura actual.

Així ho manifestà ahir a Diari de Balears el ponent, que dedicà uns minuts abans de la conferència a parlar sobre la seva tesi. La ponència, segons apuntà Montaner, se centrà en el llibre que està escrivint en l'actualitat, Les formes del segle XX, que és la continuació de dos volums anteriors. Com a la conferència, en aquest treball Montaner intenta traçar un recorregut per cadascun dels pensaments que han marcat aquest segle i demostrar en darrer terme, com «en cada cas, al darrere es troba una concepció del temps i de l'individu diferents».

I és que per Montaner, cadascun dels dotze conceptes que aborda són un món en ells mateixos, amb un temps i un tipus d'individu determinat, «ja que no hi ha una única concepció del temps», precisà. Així, «el temps en el surrealisme era el món dels somnis "afegí el català", el temps de l'abstracció, els experiments, el temps del realisme, el temps viscut o sigui l'experiència i els minimalistes eliminen el temps».

Tal com explicaren els organitzadors del cicle, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (COAB) conjuntament amb la Fundació Miró, aquesta és la primera de les conferències previstes per a aquest mes de juny, que tenen com a principal objectiu aprofundir al voltant del concepte «espai» en la societat actual i la relació que s'estableix entre les disciplines artístiques més contemporànies (com la fotografia, instal·lacions i escultura) i el seu hàbitat «o el que és el mateix, l'espai arquitectònic», assenyalà la coordinadora del cicle, Piedad Solans.