L'Atlètic aconseguí un empat que val un títol

AT.BALEARS: Calleja (3), Isern (2), Contreras (2), Felipe (2), D.Quetglas (2), Santi Domínguez (2), Anselmo (2), Zamorano (2), Cantos (2), Loren (1) i Sergio (1).
Luque (1) per Zamorano, Eascar (1) per Loren i Pau (1) per Sergio.
CONSTÀNCIA: Picazo (3), Silvano (2), Fiol (1), Rafa García (0), Sendino (1), Martí (1), Mayorga (1), Boli (2), Paco Coll (1), Navarro (0) i David (3).
Tugores (1) per Mayorga, Fullana (2) per Paco Coll i Santi Valero (2) per Navarro.
ÀRBITRE: Martorell Coll (0), arbitratge molt fluix. Amonestà Paco Coll, Sendino, David, Sanit Valero, Fullana, Silvano i l'entrenador Nico López per part del Constància i Cantos, Felipe, D.Quetglas, Loren i Luque per part de l'Atlètic Balears. Un excés de sancions, única manera de dissimular la seva escassa condició tècnica i fins i tot física.

GOLS:
1-0: minut 14, Santi aprofita una centrada de Zamorano.
1-1: minut 68, centrada de Fullana que David envia al fons de la xarxa.
INCIDÈNCIES: Aproximadament dues mil persones ompliren gairebé per complet la tribuna coberta de l'Estadi Balear, rememorant horabaixes èpics de llunyanes temporades. A la llotja, el batle de Palma, Joan Fageda; el tinent de batle d'Esports, Gaspar Oliver; el representant federatiu Pep Buades i altres representacions d'estaments oficials.

L'Estadi Balear fou l'olla de pressió que s'esperava per convertir-se en l'escenari del partit més inenarrable de tota la temporada. Dos rivals cara a cara "els indiscutiblement millors de la categoria" sortiren al terreny de joc disposats a oferir tot allò del que són capaços al nombrós públic que, una hora abans del partit, a poc a poc anà convertint l'entorn en un ambient de luxe.

El moment més emotiu arribà quan després d'una jugada més aviat de futbol d'un major nivell, a càrrec del trio Anselmo-Zamorano-Santi Domínguez, acabà amb la pilota besant el fons de la xarxa de la porteria defensada per Picazo, tal vegada en l'única errada de tan apoteòsica tarda, que trigarà molta estona a ser oblidada. Pareixia que la cosa es convertiria en un bufar i fer ampolles, ja que Loren, en una actuació veritablement desencertada, tenint en compte la seva gran categoria, errava una i altra vegada ocasions que altres pics duien el camí del gol, fins i tot molt abans de sortir dels seus peus.

Era un plaer presenciar les jugades d'habilitat de l'exterior esquerrà visitant David, qui es bastà ell tot sol per fer anar de bòlit la defensa local, que a poc a poc anava sent víctima d'una autèntica desorientació que feia perillar el resultat.

Afortunadament per als interessos blanc-i-blaus, es va arribar al final de la primera part enmig d'una excepcional emotivitat, que era poc apta per a segons quin tipus de sistemes nerviosos sense control. Totalment distint fou el desenvolupament de la segona meitat. Amb un Constància pletòric de facultats i amb la mateixa il·lusió amb la qual inicià el partit, començà a trepitjar l'accelerador. Es veia a venir, per molta passió que afectàs l'aficionat, que la igualació no tardaria a arribar. I fatalment per als de color blanc-i-blau: quan les busques del rellotge assenyalaven el minut 68, David García, aprofitant una excel·lent centrada de Fullana, aconseguia anivellar el marcador.

Es presentava una situació molt poc propícia que feia pressagiar el pitjor als més vells del lloc, ja que perillava allò que en els seus interiors més desitjaven i poc menys que resaven i s'encomanaven a tots els sants perquè novament, després de dos anys de sequera, tornassin a ressorgir els colors blanc-i-blaus en aconseguir el màxim guardó. I el que és millor encara, en la vigília de la commemoració del quarantè aniversari de la inauguració de l'Estadi, circumstància que ben pocs coneixien, concentrats i entusiasmats per tot allò que succeïa sobre el terreny de joc.

Nico López no es conformava amb l'empat i es decidí a fer alguns canvis que dotassin l'equip d'una major agressivitat ofensiva. La sortida al terreny de joc de Fullana i Santi Valero va fer canviar tot el panorama. Però afortunadament, Miquel Crespí realitzà una lectura molt intel·ligent del partit i s'adonà del forat que hi havia en la seva rereguarda en comprovar que tot el perill venia per la banda dreta de l'equip. El tècnic blanc-i-blau reaccionà i no només substituí Sergio, sinó que a més a més va fer el mateix amb Loren. Aconseguí amb aquests canvis que s'asserenassin una mica els nervis, cosa que era necessària davant l'empenta i les ocasions de Fullana, Fiol i Boli.

Finalment l'Atlètic Balears aconseguí mantenir l'empat en el marcador i evità que s'hagués d'ajornar vuit dies més la celebració d'un nou títol.

Quan el col·legiat Martorell Coll xiulà el final del partit esclatà l'alegria en el si de la gran família blanc-i-blava. Al final, jugadors, cos tècnic, directius i seguidors blanc-i-blaus, tots contents, iniciaren una processó d'abraçades en la qual no faltaren les llàgrimes d'emoció de més d'un, mentre que per la megafonia de l'Estadi sonava l'himne oficial de l'Atlètic Balears.