«Aquesta és la història d'un home que té poc de sant, encara que
faci miracles, i sí molt d'humà. Un home que ha deixat una profunda
petjada en molta gent, paisatges i actituds, fins que, sense
voler-ho ser, s'ha convertit en un mite».
Amb aquestes paraules es resumeix la persona del missioner
Vicenç Ferrer sobre la qual el proper dimecres es presentarà a les
20.15 hores a la sala d'actes de la Banca March un volum que recull
la seva biografia. Per a l'ocasió, a més de la presència del
periodista i escritor autor del llibre, Albert Oliveras, està
prevista l'assistència del missioner. Sota el títol de Vicenç
Ferrer. La revolució silenciosa Oliveras teixeix el relat amb la
veu pròpia del missioner d'alguns dels principals capítols de la
seva vida a Anantapur.
Són els records d'una vida d'acció. «D'un home apassionat i
consumit per una flamarada interior que el manté viu i que l'obliga
a fer feina pel pròxim. Els periples de la seva vida són tots ells
una aventura amb un seguit de peripècies, drames, intrigues,
situacions absurdes, persecucions, liberacions... i també de
contradiccions».
Vicenç Ferrer és en definitiva l'home que ha aconseguit
convertir-se en el pioner del sesenvolupament integral d'algunes
regions de la immensitat de l'Índia.
El volum s'estructura en trenta-cinc capítols en els quals es
conta des de la seva participació a favor del band republicà en la
batalla del Segre en el maig del 1938 i l'ofensiva de l'Ebre del
mateix any a com a poc a poc va anar sorgint la seva obsessió per
ajudar els pròxims.
Fou precisament en aquesta batalla, determinant per definir el
resultat de la Guerra Civil Espanyola, quan les paraules que feien
voltes en la seva ment començaren a traduir-se en imatges i
esdevenir en una necessitat d'actuar.
Així fou com passà de ser un membre de la militància anarquista
a ingressar després de la guerra en l'orde religiosa més
perseguida, la de la Companyia de Jesús després de cursar els
estudis de filosofia. La seva partida cap a l'Índia esdevé amb
ganes d'emular a Sant Francesc Xavier i visionari del que seria la
seva vida en un furut tot just posar el peu a Bombay el febrer del
1957 ja digué «aquesta és la meva casa».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.