Adolf Hitler sap encendre els ànims de la gent. La seva paraula és admirada i creguda. Amo del poder executiu i legislatiu, el dictador decreta el que vol. El Reichstag, format exclusivament per diputats nazis, només es reuneix per tal d'aclamar els discursos del Führer i ratificar, per unanimitat, totes les seves decisions. No reuneix els consells de ministres sinó que tracta directament els afers amb cada un d'ells, així, Goering com a ministre d'aviació, Goebbels com a ministre de propaganda, Schacht com especialista en finances i economia... Un cos de policia estatal, poderós, la Gestapo (Geheime Staatspolizei), sota les ordres del cap de les SS, Himmler, avorta qualsevol opinió contrària el Regim...
En aquesta data, els seus mots d'un llarg discurs es dirigeixen als més joves: «Nosaltres farem créixer una jovenesa al davant de la qual el món tremolarà. Una jovenesa violenta, imperiosa, intrèpida i cruel. És així com la vull. Ella sabrà suportar el dolor.
No vull que tengui cap casta de feblesa o tendresa de sentiments.
Vull que tengui la força i la bellesa de les feres joves. Jo l'educaré amb tots els exercicis físics necessaris puix ha de ser, per damunt de tot, una jovenesa atlètica. D'aquesta manera depuraré la nostra raça que durant milers d'anys ha hagut de ser domesticada i obedient. És així com jo la portaré vers la puresa i la noblesa de la nació. És així com jo podré crear i construir...».
I d'aquesta manera, molt jovenets, els infants són agrupats dins la Hitlerjugend. Una elit, seleccionada, futurs caps del règim, es prepara lluny de les influències familiars, sotmesa a un entrenament físic intens, a una propaganda política d'alta pressió. Abans de fer el servei militar, els joves són preparats en camps de treball que endureixen els seus músculs i creen en ells un esperit col·lectiu que els mou a qualsevol sacrifici. Poc a poc no hi ha més religió que el culte a l'Estat i al seu líder.
El fanatisme imperialista, la devoció per la força brutal, les persecucions contra les posicions cristianes... són el resultat d'aquests moviments juvenils. Els ideòlegs nazis expliquen, aleshores, que cal rebutjar el cristianisme, com a «doctrina d'importació oriental, amb arrels jueves» i reclamen un retorn al paganisme germànic del culte a la terra i a la sang alemanyes. Malgrat les mesures rigoroses de la política antisemita, amb els atacs, robatoris, persecucions, vandalismes i massacres duts a terme contra els jueus per part dels grups juvenils dels «camises brunes», molts cristians acceptaren Hitler i el seu règim, com per exemple els fidels de l'església protestant alemanya o el cardenal d'Àustria que escriu una pastoral que acaba amb un «Heil Hitler!», la fórmula oficial d'adhessió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.