El cicle de Literatura Iberoamericana ret un homenatge a Gutiérrez Alea

Sa Nostra traçà l'abans i el després de «Fresa y Chocolate», del cineasta cubà

Reynaldo González, Rebeca Chávez i Senel Paz. | P.Bota.

TW
0

El Centre de Cultura de Sa Nostra encetà ahir el cicle de conferències de Literatura Iberoamericana amb un homenatge a Tomás Gutiérrez Alea, el director de cinema cubà que contribuí al canvi de valors a la societat cubana amb Fresa y Chocolate. Ahir quedà clar que es pot parlar d'un abans i un després de la pel·lícula a causa de la ressonància que acabà assolint. I és que els temes que s'hi abordaren foren objecte de controvèrsia en el seu dia.

Els encarregats de parlar sobre la vida i l'obra del cineasta "desaparegut el 1996", com també de la seva producció cinematogràfica són l'escriptor Senel Paz i Rebeca Chávez, realitzadora cinematogràfica i guionista, de qui es projectarà el documental Silencio, se filma Fresa y Chocolate, el making of del rodatge de la pel·lícula.

Calant fons entre el públic de dins i de fora de l'illa caribenca, el secret de l'èxit d'aquest film "nominat a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera i que guanyà l'Ós de Plata al Festival de Berlín" es deu a «l'autenticitat de la història i de la seva procedència», expressà Senel Paz. Chávez, per la seva banda, apuntà que la «profunda narrativa de Gutiérrez», que afrontà totes les seves produccions amb un tarannà crític i reflexiu, és la virtut que el converteix en un «director brillant alhora que molt qüestionat per algunes classes socials cubanes, ja que mai no va fer concessions».

Qui fou després creador de Guantanamera «continuarà sent una referència obligada per a les noves generacions», assenyalà Senel Paz, artífex dels guions de Fresa y Chocolate. Els texts foren escrits el 1990 i reflecteixen, segons precisà el seu autor, la vida a Cuba i els aspectes més destacables de la realitat de l'illa, com la intolerància i la reacció davant un tema tabú "si més no, polèmic" com és l'homosexualitat.