Comença la seva trista feina una Comissió parlamentària
nord-americana destinada a jutjar les activitats d'aquells
ciutadans que, sospitosos de militància comunista, treballen dins
la indústria cinematogràfica. Fins l'any 1955 aquesta persecució
estatal se centrarà, principalment, en els actors i directors de
Hollywood, uns professionals no sempre marxistes sinó també
liberals que s'havien caracteritzat durant el New Deal de Roosevelt
i la Segona Guerra Mundial contra qualsevol tendència totalitària
de dretes. No hi mancaven els que havien donat suport a la causa de
la República espanyola, a l'antifeixisme europeu i que havien
denunciat l'antisemitisme i el racisme.
No es pot negar, és clar, la gran influència pedagògica a nivell
general que Hollywood representava a través de les seves
pel·lícules i com a fàbriques de somnis, els estudis
cinematogràfics, lluitaven per una democràcia autèntica, sense
censures. De fet, entre la gent del Setè Art havien nascut
organitzacions com la «Hollywood Anti-Nazi League» o el «Joint
Anti-Fascist Refugee Committee»... Noms com John Lawson, Herbert
Biber Man, John Huston, William Wyler, Henry Fonda, John Ford o
Clark Gable, entre d'altres, eren molestats i vigilats, quan no
detinguts i interrogats. Hollywood posà aleshores en marxa el
«Civil Rights Congress» que denuncià la situació, una situació
propiciada pel senador Joseph R. McCarthy, un dels elements
reaccionaris més radicals de tot aquell bullit. La Comissió, però,
seguia endavant.
Interrogaren John Leech, un dirigent sindical i com a resultat
d'aquell interrogatori hagueren de declarar vint-i-dos famosos
personatges de la pantalla, entre els quals James Cagney, Frederich
March, Humphrey Bogart... En aquelles investigacions s'hi va veure
aficada la famosa institució policíaca, FBI, amb la missió
específica d'avortar la «subversió comunista» en el territori
nord-americà i liquidar el «New Deal», ja esmentat, una tasca en la
qual es distingiria el diputat republicà Parnell Thomas i també
John Wood, John Rankin (que pertanyia al partit nazi nord-americà i
era soci del Ku-Klus-Klan), Richard Nixon... La cosa es complicaria
com només els americans ho saben complicar i la Comissió contra
Activitats Antiamericanes mantingué a Hollywood el principal dels
seus objectius... Observant una fotografia periodística d'aquell
moment veim una manifestació de ciutadans a Detroit que amb
pancartes exterioritza el seu desacord amb la política seguida per
les comissions de la «cacera de bruixes». Llegim: The Glorious
History of the American Committee:1 st Chairman: Martin Dies...
Texas Poll"Taxer; 2nd Chairman: John Rankin... Miss Poll"Taxer; 3
rd Chairman: J.Parnell Thomas: Convicted N.J. embezzler; 4 th
Chairman: John Wood... Georgia Dixiecrat... En altres paraules, la
pancarta denunciava públicament els integrants de la comissió com
coneguts racistes, partidaris del linxament i encegats enemics dels
Drets Humans i la llibertat d'expressió. Els manifestants, quasi
tots de raça negra, mostren també a la foto una altra pancarta que
diu: «Why don't you spend our money investigating lynchings in
Florida?» (Perquè no gastau els nostres doblers investigant els
linxaments de Florida?)...
Total. Una vergonya històrica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.