Miquel Ferrà i Martorell01/05/00 0:00
TW
0

El gran dirigible alemany Hindemburg sofreix un tràgic accident a Lakehurst, Nova York, tal dia com avui, que representarà, a causa dels morts i ferits, el final de les línies transatlàntiques servides per aquesta casta d'aeròstats. Alemanya ja havia fet servir dirigibles de bombardeig a la Primera Guerra Mundial i derrotada no pogué, segons el tractat de Versalles, construir"ne més fins avançats els anys 20. L'enginyer Eckner dirigí la creació del Graf Zeppelin, un gran dirigible de 236 metres de llarg i 30 d'amplària que entraria de servei el 1928. Els seus promotors, decidits a demostrar l'eficàcia del nou «vaixell volador», li programaren una gran activitat. Els seus viatges foren nombrosos i entre ells, la volta al món en quatre etapes i algunes travessies dels oceans Atlàntic i Pacífic, amb un total de més d'1.330.000 quilòmetres de recorregut en 578 vols i havent transportat 12.000 passatgers.

El Hindemburg, ja en temps de l'Alemanya nazi, com un element més de propaganda, estava destinat a multiplicar les gestes del seu antecessor. Però aquesta història es remuntava a la figura del comte Ferdinand de Zeppelin (1838"1917), aeronauta i militar alemany i que en els tallers de Menzell, el 1900, construïa el primer dirigible rígid que portava el seu nom. És evident que totes aquestes conquestes tècniques i científiques havien d'atreure la fèrtil imaginació dels literats i un d'ells, molt significat per les seves novel·les que giren entorn de tal mena d'aventures, fou Jesús de Aragón. Les seves narracions foren molt populars la dècada dels 30.

El continent aeri, 40.000 quilòmetres a bord de l'avió fantasma... són títols que marcaren tota una generació interessada en la conquesta de l'aire, quan encara era possible l'especulació dins i entorn del tema. Aragón havia nascut el 1893, a Balsaín, Serra del Guadarrama, i acabada la guerra civil que tantes coses s'endugué ja ningú semblà recordar"se d'ell ni de la seva obra. Però deixem la fantasmagoria literària d'antics avions i dirigibles i tornem al Hindemburg. Després d'aquell desastre es decidí, a nivell mundial, interrompre la construcció de dirigibles mentre fossin tan fàcilment inflamables. Alhora es criticava la seva reduïda velocitat. Encara que els globus es feren servir després per a l'observació meteorològica i l'exploració de l'estratosfera (Experiències del doctor Piccard), la carrera dels aeròstats, després d'una llarga trajectòria, era definitivament arraconada.

Les grans etapes d'aquella conquesta amb aparells més lleugers que l'aire restaven, però, en els llibres: El 1783, quan els germans Mongolfier llançaven el primer globus d'aire calent; aquell mateix any, quan J. Charles elevava el primer globus d'hidrogen; el 1785 quan Blanchard"Jeffries creuaven el canal de la Mànega...

I què seria de l'home sense les seves curolles creatives?