Neix el rei Gezo (1818)

Malgrat tanta dolentia, posà fre a un dels costums més terribles i demanà que els membres de la seva família i els seus servents no fossin sacrificats després de la seva mort i soterrats amb ell. El mateix nom de Dahomei (Dan"ho"mei) significa «sobre el ventre de Dan». Aquest Dan fou un orgullós cap dels nadius que amenaçà de menjar-se el rei d'Abomei, Ouegbadja, amb aquestes paraules: «Aviat seràs erigit en el meu estómac». La qüestió és que Ouegbadja matà Dan, se'l menjà i construí un palau sobre els seus ossos.

Gezo, el 1851 signava un tractat amb França i ja des de sempre, els francesos tindrien els ulls posats sobre aquell territori. Després de la mort de Gezo, el 1858, els «dahomei» se sublevaren contra els colonitzadors gals. El país, situat en el jep de l'Àfrica occidental, amb cent-cinquanta quilòmetres al llarg de la costa de Guinea, entre Níger, Togo, Nigeria i Alto"Volta.

De vegades pens en una història comparada i veig que molts d'aquests països, malgrat tota la tecnologia que han pogut importar d'occident i fins i tot la que puguin produir, quasi sempre dirigits per companyies multinacionals que paguen els treballadors a preus molt baixos, es troben, anímicament, a una mena d'Edat Mitjana. És evident que els colonitzadors-conqueridors europeus del segle XIX els trobaren a l'època prehistòrica, amb la més primitiva de les vides i tota mena de mancances, amb una existència dedicada a les lluites de tribus, la caça i la pesca, l'agricultura incipient, la vestimenta de pells en lloc de teixits, armes com la destral o l'arc, la cova i la barraca... Així que els europeus foren sobre aquella Àfrica obscura, la «romanització», o si voleu, «occidentalització», introduint tot el que els romans saberen introduir en els pobles salvatges que conquistaven: l'arquitectura i les arts, la ciència urbana, la tècnica, les indústries, els invents, les escoles, els costums del vestir... Aquesta etapa durà fins als anys 60, quan tot un seguit d'aquests pobles se sublevà contra la metròpoli. Aquests «romanitzadors» havien dividit els territoris en grans espais que barrejaven tota casta de pobles primitius, amb les seves llengües i cultures autòctones d'abans de les colònies. Amb això, varen néixer o renéixer discutides nacions.

Actualment, aquestes nacions viuen molts esdeveniments que ens recorden l'Edat Mitjana: Sequeres gegantines, mortandats de fam i malalties, plagues de tota mena, dictadures, tirans, retrocés cultural i una «guerra dels cent anys» dels Senyors caps d'exèrcits mercenaris que en molts casos no són altra cosa que les nostres banderies medievals. Els nostres anaven a peu o a cavall. Els seus gasten botes, «jeeps» i fins i tot, vehicles blindats. Però... quan trobaran aquestes gents, aquest pobles, un «renaixement» modern?