Neix a Dewsbury, Yorkshire, Owen Williams Richardson. Després
d'estudiar a Cambridge, viatjà als Estats Units el 1906 i va
treballar a la Universitat de Princeton els anys anteriors a la
Primera Guerra Mundial. Estudià, aleshores, que les substàncies
prèviament encalentides emetien electrons i ions. Aquest fenomen,
ja detectat i emprat per Edison, Fleming i De Forest, serví a
Richardson per desenvolupar amb detall la teoria de l'emissió
d'electrons i ions, fent possible la ràpida transformació i
evolució dels tubs de ràdio i televisió. Com a resultat obtingué el
premi Nobel de Física el 1928. De retorn a Anglaterra el 1913
ensenyà al King's College fins el 1944, i després a la Universitat
de Londres fins que es jubilà. Fou condecorat el 1939.
En conjunt, una vida útil, ben aprofitada, dels moments
estel·lars de la ciència.
Aquest tema, en aquest cas és el dels ions i electrons, i també el
del fenomen elèctric o els misteris de la llum, interessà els
escriptors d'anticipació de finals del segle XIX, que s'hi
inspiraven per als seus arguments. Així, per exemple, Juli Verne,
quan ens conta les aventures de Wilhelm Storitz...
«D'aquella sala passàrem a la cambra més propera, per a la qual
cosa haguérem de travessar un passadís. En aquesta hi havíen
instal·lat el gabinet de feina, una mena de laboratori, el qual es
trobava en lamentable desordre. Hi havia alguns prestatges de fusta
blanca plens de llibres sense enquadernar i la major part d'ells
eren tractats de matemàtiques, de física i química. Es podien veure
en un racó molts aparells, instruments, màquines, un forn portàtil,
Retortes i alambics, moltes mostres de metalls, alguns desconeguts
per a mi malgrat la meva professió d'enginyer. Sobre una gran taula
carregada de papers i llibres de tota mena, posada en el centre de
la cambra, es destacaven alguns volums amb les obres completes del
doctor Storitz. I prop d'ells, el manuscrit, signat igualment pel
savi desaparegut, el qual, com vaig comprovar, era un estudi
relatiu als fenòmens lumínics...».
L'obra de Verne sapigué apropar la figura del savi i l'inventor
al lector juvenil i a la literatura, aleshores, popular. Els seus
herois, homes fets, de quaranta anys, que duien en el cap el desig
de fer grans conquestes científiques...
«Haig de confessar que la figura del doctor Storitz em produïa
una impressió molt fonda. I aquesta impressió... Era producte de
l'estat de l'esperit en el que em trobava?... Fos el que fos, enmig
d'aquella sala abandonada, em semblava que el retrat del savi
estava viu i que en el moment menys esperat es llançaria fora del
marc i es posaria a cridar amb veu de més enllà de la tomba als
intrusos que trepitjaven el seu santuari...». El misteri de la
ciència i la ciència del misteri.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.