A la novel·la Ben"Hur, Lewis Wallace recrea els esdeveniments
que celebram al llarg de la Setmana Santa i els combina destrament
amb la tècnica de la novel·la d'aventures i els fonaments de la
novel·la històrica. El resultat és un argument que constituí una de
les millors pel·lícules del cinema mut i el producte de Hollywood
més ambiciós del cinema sonor. Però anem al text literari i
recordem que Lewis Wallace, nascut a Brookville, Indiana, 1827 i
mort a Crawfordsville, Indiana, 1905, hagué de viure dures
experiències, com la de participar en la guerra dels Estats Units
contra Mèxic i també en la guerra civil anomenada de Secessió.
Fou un dels que integraren el Consell de Guerra que judica els
còmplices de l'assassinat de Lincoln. Així mateix fou governador de
Nou Mèxic i representà el seu país a Turquia. A més de Ben"Hur, les
seves o bres més conegudes són El Déu just i El príncep de
l'Índia.
Però Ben"Hur mai no ha deixat d'editar"se. Una de les escenes
dramàtiques més interessants de la novel·la i la pel·lícula és la
que explica com una rajola caigué sobre un oficial romà per
accident i això fou interpretat com un atac dels jueus a les forces
d'ocupació del Cèsar a Palestina: «Quan Valeri Grat, muntat a
cavall, arribà al cantó de la casa, el jove es repenjà encara més
per a veure'l passar i en realitzar aquest moviment, posà una mà
damunt una teula que des de feia molt temps estava trencada. La
pressió l'arrabassà i caigué al carrer. Un estremiment de terror
sacsejà el cos d'aquell al·lot. Però en estirar el braç per agafar
l'improvisat projectil, el seu gest semblà exactament el de la
persona que serví per a donar impuls al fragment de pedra que
queia. Els soldats aixecaren la vista i el mateix va fer Valeri
Grat. En aquell instant el va ferir el projectil, fent"lo caure de
la sella, com a mort. La desfilada dels soldats s'aturà, els
guardians baixaren de les seves cavalleries i anaren a cobrir el
seu cap de tropa amb els seus escuts...».
Aquesta fou la clau de tot el drama. Un accident que es
transformava en un atemptat. Lewis Wallace devia esser un gran
coneixedor del món clàssic i aquesta escena sembla inspirada en la
biografia de Pirrus: «Pirrus, rei d'Epir, famós per les seves
lluites contra els romans. Dirigí una expedició a Itàlia, malgrat
els consells del seu savi conseller Cínies i, gràcies a la sorpresa
que causaren els seus elefants als romans, fou vencedor a Heraclea,
a Ascul, el 279. Tan car li costà aquest darrer triomf que
respongué a les felicitacions dels seus generals: "Amb una altra
victòria com aquesta estic perdut!", paraules que se solen recordar
per a caracteritzar un èxit que surt molt car. Morí Pirrus a la
presa d'Argos, quan una vella li llançà una teula des del terrat
d'una casa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.