«La Santa Cena» de Da Vinci, una escultura que fa molta de mengera

Les mones de Pasqua s'han convertit en un art a mans dels pastissers

TW
0

La dolça imaginació s'apodera aquests dies dels pastissers que fan autèntiques filigranes amb la xocolata. Aprofiten la Setmana Santa per demostrar les seves dots artistiques construint originals i monumentals mones. Així per exemple a Venècia s'ha fet una reproducció de La Santa Cena de Leonardo da Vinci amb 40 quilos de xocolata. El Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona preveu que aquest any es consumeixin unes 350.000 mones de Pasqua en la província de Barcelona. Personatges infantils de Pokémon, Tarzà o Teletubbies predominen en el disseny de les mones de Pasqua a Barcelona. La primera referència escrita sobre la tradició de la mona es remunta al segle XV, quan els padrins regalaven als seus fillols una base de pa adobat, coronat amb tants d'ous durs pintats com anys tenia el fillol. Els ous tenen una doble significació: són símbol de resurrecció i representaven la compensació en la Pasqua després de l'abstinència d'aquests productes durant els 40 llargs dies de quaresma. El terme mona prové de l'arab i significa «obsequi que un servent fa al seu senyor» en al·lusió al regal que es feia als ambaixadors i gents principals i que consistia en un pastís de farina, ous dàtils i carn.

El 1930 la xocolata va començar a fer furor en la pastisseria; les mones de pasqua no queden al marge d'aquesta moda i els ous comencen a fer-se de xocolata. Des de llavors ençà, els pastissers presentaven les mones com una base de coca ornada per un ou de xocolata, que amb el temps la tradició va variar i es va substituir la seva forma per la recreació de personatges de ficció que canvien cada any en funció de la moda.