Emili Herrera, un home de l'espai (1933)

Emili Herrera Linares és proposat per ocupar a l'Acadèmia de Ciències la vacant que deixa a la seva mort el general Aranaz. El seu oponent és el catedràtic Enric Moles però una gran majoria l'elegeix i aquesta elecció suposa el reconeixement a la seva capacitat científica, innovadora, i al seus treballs. Herrera, nascut a Granada el 1879 i mort a Ginebra, el 1967, ha estat una de les figures més rellevants de la tecnologia del segle XX a l'Estat espanyol, una realitat que no es pot negar. Però... En quasi tot hi ha un «però», la seva carrera científica, malgrat els seus fruits i descobriments, hauria pogut ser molt més decisiva. La guerra civil del 1936-39, la derrota de la República i el científic, condemnat a l'exili, impediren que la cosa anàs a més. N'hi ha prou de dir que, un cop entrat a l'Acadèmia, Herrera ja preparava un gran projecte d'ascendir a l'estratosfera i comprovar algunes de les teories d'Einstein sobre les radiacions còsmiques. Dissenyà, aleshores, Herrera, el primer vestit espacial de tota la història de l'astronàutica. Com explica Emilio Atienza, un dels seus biògrafs, el periòdic Ahora cobrí, àmpliament, la notícia del projecte estratosfèric d'Herrera i del seu equip de vestimenta espacial i sorprenia, ja en aquell temps, com havia sabut resoldre molts dels problemes que es presentaven a tals altures per a la supervivència de l'explorador. Semblava, aquest, un bus, proveït de la seva escafandra, però molts altres detalls recorden les primeres pel·lícules de marcians i platets voladors. Ja estava el projecte molt enllestit i l'aerostat, de vint-i-sis mil tres-cents metres cúbics, el de les majors dimensions construït fins en aquell moment arreu del món, era acabat l'estiu del 1936, poc abans del començament del conflicte bèl·lic. L'ascenció, a vint-i-quatre mil metres havia estat prevista per al mes d'octubre. Quan el 18 de juliol els rebels a la República es sublevaven a Àfrica, Herrera es trobava impartitint un curs amb el professor Piccard a la Universitat Internacional de Santander, un dels cursos sobre Astronàutica. Però s'hagué d'incorporar, per la seva condició militar, al seu destí, a Madrid. Liberal moderat, catòlic, Herrera, que havia conviscut amb oficials francesos, anglesos i nord-americans, que «entenien les relacions entre el poder civil i el militar de molt diferent manera de com es feia a Espanya, mostrà la seva posició de respecte absolut al règim legalment constituït». Durant la guerra fou cap del servei d'instrucció i tècnic de l'aviació republicana, i d'ell depenien les escoles de pilots, observadors, bombarders, mecànics i radiotelegrafistes. El novembre de 1938, Indalecio Prieto el nomenà agregat militar a l'Ambaixada que assistiria a la presa de possessió del president electe de Xile. Sortí de Barcelona en direcció a París i les circumstàncies farien que ja no pogués trepitjar mai més terra de l'Estat espanyol.